vocabulari geografia fins el tema 2

Albufera : zona humida formada per aigua dolça i salada ( s’anomena aigua salobre) aïllada del mar per un cordo arenós (ex platja) i pot tenir un canal de més o menys que comunica amb la mar. Existeix una aportació eventual i cíclica  d’aigua dolça ex: Espanya l’albufera a valència illes balears l’albufera de Muro i a Menorca albufera des crau parc naturals.

Aqüífer: es una formació geològica subterrània a la qual s’emmagatzema aigua aprofitant la permeabilitat i la porositat de la roca. Sol estar damunt d’una capa de material impermeables llims argiles etc. A Mallorca existeixen una gran quantitat d’aqüífers resultat del modelat caspis típic d’aquesta area. La gran problemàtica a que s’enfronta els aqüífer es problema de la caolinització. Un aqüífer es com una vena d’aigua, son bosses d’aigua que estan connectades subterràniament que van a la mar. Surten en forma de font, uballo, fonts ufanes.

Aridesa: coneixem com aridesa una zona afectada per un clima amb escassa presencia d’aigua tant a l’aire com en el sol i amb temperatures elevades. Es calcula amb una formula que avarca valor entre -0,03 i 0,65. Cinc valors serien hiperarit, àrid, semiarid, subhumit sec, subhumit. La zona mes àrida de la península és Almeria a la zona de monegros.

Desertització: es el proses pel qual les terres semiàrides es converteixen en econòmicament en improductives a casa de la pèrdua coberta , de la erosió etc. Aquest proses es pot provocar per causes antròpiques ( ve dels humans ) i natural. les causes que poden fer que una zona  es torni desèrtica són: incendis forestals, tala d'abres, pastoreig eductiu, salinització d’aqüífers, construccions de infraestructures. La zona de la Península que té un major risc de patir desertització es la zona del sud-est peninsular per tant la zona de Múrcia i Alacant, part d’Andalusia.

Cabal decatiu: es la quantitat de litres d’aigua que travessa el curs d’un riu. S¡obté calculant el cabal mig d’aigua que dur un riu per els Km de la conca. 

Cabal de manteniment també s’anomena ecològic: es un cabal mínim que ha de dur un riu o un torrent per tal de garantir la viabilitat del seu sistema natural. Rius mediterrànies el cabal es mínim a major temperatures i a menors precipitacions època estival. El cabal mínim dels rius de es Pirineus en l’ivern perquè l’aigua està congelada.

Entrocarisme: es un fenomen geològic pel qual la xarxa hidrogràfica d’una conca no desemboquen a l’oceà sinó ho fan a depresencions interiors en forma de llac, aiguamoll, estanc,etc. Ocupen zones geològicament enfonsades. Mallorca gorg blau. Són zones impermeables.

Saquera: és una situació de dèficit hídric en el sol que tal manera que les necessitats hídriques de persones, animals o plantes no es poden satisfer. Es parla de saquera quan aquesta situació es devé en un període té temps bastant llarg que pot causar un impacte ambiental. Un exemple seria la zona de més risc de sequera és el sud-est peninsular es mediterrani.

Estiratges: és bla disminució del cabal d’un riu que sol coincidir amb l’època de màximes temperatures i mínimes precipitacions ( que seria l’estiu del mediterrani). El riu dels Pirineus estarà amb aquesta situació seria en època d’hivern perquè l’aigua està congelada.

Torrent: és un curs d’aigua temporal de règim i regular i curt que porta aigua amb funció de les precipitacions temporals o ocasionals. La major part de l’any no tenen cabal. ex de Mallorca: coa negra, sant miquel, torrent de parells.

Recurs hídric: és la disponibilitat d’aigua dolça tan superficial com subterritorialment potencialment utilitzable per satisfer les necessitats  humanes. L’aigua o neu, aqüífer, torrent, nigul.

Règim fluvial: és la distribució i variació mitjana del cabal d’un curs d’aigua el llarg del temps. L’aigua que dur un riu.

Règim fluvial pluvial: és el cabal que dur un curs d’aigua quan aquest només depèn de l’aigua de pluja. Hi ha un règim fluvial en el mediterrani el cabal màxim de riu es durant la tardo i a la primavera.

Règim fluvial nival: és el cabal màxim que dur un riu a la fusió de les neus. Es sol produir des de abril a juliol.

Règim fluvial pluvionival: és el cabal màxim que dur a un riu primer per les aportacions de l’aigua de pluja i la segona és les aportacions des del desgel. Durant aquest cabal es fa a primavera. Els rius que es troben a altituds de 1600-1800 metres. Un exemple es jukar o una conca.  

Règim nivopluvial: és el cabal màxim que reben primer des de  gel i després de la pluja. A l’època de la tardor i primavera. Un exemple sella, aragon attoni 2000-2500 metres d’altitud.

Vocabulari

Aspectes Generals

. Comunitat autònoma: és una unitat territorial amb una entitat pròpia formada per províncies limitades que tenen característiques històriques, culturals i econòmiques  cada unitat territorial té potestat per donar-se normes a si mateixa pel que fa e tema  de finançament i a legislació. ex: Espanya hi ha 17 comunitat i 2 ciutats autònomes.

Determinismes geogràfic: és una teoria vigent actualment que sorgeix al final del segle XIX i a principi del segle XX i diu que l’espai geogràfic determina la nostre existència humana i totes les accions que es duguin a terme ( raça, cultura, llengua, economia, etc).

Geografia física: és la part de la geografia que s’encarrega del medi físic ( relleu, clima, sols, impactes ambientals, fauna, flora, etc).

Geografia humana: és la part de la geografia que estudia la població humana, la seva estructura i activitats ja siguin econòmiques, socials, polítiques, culturals, etc.

Isolínia: és una línia imaginària que  sobre un mapa que uneix punts d’igual valor.

Isoterma: són unes línies que en un mapa uneixen punts d’igual temperatura.

Isòbara: són unes línies que uneixen punts d’igual pressió. També marquen la força del vent i la seva direcció ( pressió normal de 1013mb)

↑ 1013 bonança climàtica →anticicló

↓1013 baixes pressions → borrasca

Les línies juntes a climograma simbolitza vent .

Coordenades geogràfiques: és un sistema de referència a través del qual es permet determinat un punt sobre la superfície terrestre. Les dues primeres coordenades la latitud i la longitud i la tercera alçada sobre la superfície.

Meridià Greenwich O-E

Nord →septentrional

Sud → meridional

Est → oriental

Oest → occident

Equador: és una línia imaginària que divideix la terra amb dos hemisferis nord-sud.

També selecciona coneixia paral·lel 0º.

Meridià: són les línies imaginàries que dóna la volta a la Terra passant pels pols i serveixenper mesurar la longitud. Meridià Greenwing →0º

Paral·lel: circumferències perpendiculars a l’eix de la Terra 0º és l’equador.

Latitud: és la distància que hi ha des de qualsevol punt de la Terra a l’equador.

Escala cartogràfica: és la relació matemàtica que existeix entre les dimensions que poden trobar a un mapa i les dimensions reals de la superfície que respecte s’escriu amb un valor numèric on el numerador indica el valor del mapa i el denominador indica el valor a la realitat 

Portalà: mapa nàutic que representa les línies de costa principalment parts i zones de poca f fondària que estan fetes damunt el pergamí i està fet a mà. Cartògrafs importants de Mallorca són Abraham i Jafudà  Crecques.

Província: divisió territorial d’Espanya reconeguda a la constitució del 73 i definida el 1833 amb una forma d’administració territorial inferior de l’estat. Espanya té 50 províncies i dues ciutats.

Mapa topogràfic: es una representació gràfica a escala d’una zona de la superfície terrestre. Elements →rius, muntanyes, planes, valls

Unió Europea

Comissió europea: és l’òrgan executiu de la comunitat i està format per comissaris que són elegits cada quatre anys i cada un s’encarrega d’un departament la comissió vetlla per l’aplicació dels tractats i pel compliment de les decisions. El president actual és José Manuel Ourado Barroso.

Parlament europeu : es la representació de la sobirania popular perque es elegit pels ciutadans. Esta format x partits politics que es reuneixen una vegada el mes i tracten temes específics. El parlament europeu te la seu a Brucel·les el president actual es Martin Schulz.
Tractat de Roma : es una constitució feta el 25 de marc de 1957 i naixia la CEE. Amb aquest tractat es volia aconseguir una expansió econòmica un augment del nivell de vida i una unió duanera que garantia la lliure circulació de persones mercaderies i serveis
Unió europea : en acabar la segona guerra mundial moltes potencies es van quedar destrossades els estat units i l’URS eren les grans potencies mundials davant això els estat europeus van decidir que per competir havien de estar units i van crear un mercat comú i la intel·ligència política europea.

Unió europea: integració de les diverses monedes dels estats membres amb la finalitat de crear una moneda única.

Estat de les autonomies: és un model d’organització administració de l’estat on existeix un poder que revica amb la capital i una seria de regions que són centres de decisions polítiques en competència legislativa i financera. Això permet la desarmoció al poder que existeix a  Madrid.

PIB: és un indicador que calcula el valor total de la producció d’un any dividit per el número d’habitants i s’expressa  amb dòlars serveix per conèixer la riquesa d’un país només de valor econòmic. Luxemburg és el més ric i més poblat de l’ unió europea.

IDH: és un unidat que no només considera es valors econòmics sino que per calcular la riquesa d’un país té en conte altres indicadors socials com puguin ser l’esperança de vida, nivell d’alfabetització, l’índex d’escolarització, nivell de sanitat, ect

Població activa:  es el número de persones en edat de treballar (16-67 anys) que estan treballant actualment o que tenen disponibilitat per fer-ho encara que no treballin.

Ramstat: es un arc imaginari que engloba els països més rics i amb més densitat de població de la Unió Europea: Gran Bretanya, Països Baixos, Luxemburg, Alemanya,Itàlia més densitat de pobles.

Fons de cohesió:es la destinació d’una part del pressupost general de l’estat o despesa generació pública a diferents comunitats per tal de corregir desequilibri entre elles.

Tema 1 relleu

Orogènia: es un període de milers d’anys a les quals formen cadenes muntanyoses. N’ hi ha dues l’orogènia alpina i l’orogènia herciniana.

Orogènia herciniana:és va produir a finals des debònic i a principis del carbonífer la seva característica principal va ser la unió de tots els continents en un únic continent. Ales zones on es colicionaren aquests continents es pensa que va existir una serralada semblant a l’actual Himalaiia. A la Península va donar lloc a les roques de la part nord i nord-est d’Espanya.

Orogènia alpina es una etapa de formació de muntanyes que es va produir durant el senzoi quan el continent Africà o el sud continent Indi van xocar contra Eucrània. Aquesta abdisió va  donar lloc a les principals muntanyes del sud d’europa i Àsia. Ex: l’Atles, Riff, serralades Bètiques, Pirineu, Alps, Apénins, Carpax,Balcans, Caucas,etc.

Plana litoral: és una franja costanera recentment emergida formada per roques sedimentàries que descansen sobre unes més antigues

Depressió: és una extensió plana de forma lleugerament triangular i que està enfonsada entre grans cadenes muntanyes. Està formada per material sedimentari com llims o argiles i aquestes terres són molts importants econòmicament degut a que són molt productiva a Espanya en tenim dues depressions de l’Ebre i Guadalquivir.

Plana d’al·luvió: són planes fruit de l’acumulació de sediments transportats i dipositats per aigua a les zones més deprimides del terreny. Econòmicament són importants perquè són molt productives. A Mallorca tenim dues una és sa Pobla i l’altre és Campos.

Ibèria argilosa: està constituïda per materials sedimentaris de manera secundària i apegats durant el cenozoic. Les serralades prepirinenc, munt Basques, serralada Cantàbrica, sistema Ibèric, serralades litorals catalana, serralada subètica i les serralades d’Eivissa i Mallorca

Iberia silícia: està formada  per materials silicis procedents de l’era primaris són els mes antics. Trobem aquest material el Macis Galaic, Sierra morena, i zones del sistema ibèric, serralades litorals catalanes

Maceta : un altiplà lleugerament inclinat d’est cap l’oest tallada per valls i situada a una certa altitud a partir del nivell de la mar.