comentaris i context d'aristòtil

Aristòtil

Context

Aristòtil, originari de Macedònia alumne de l’Acadèmia de Plató en va fer de professor vint anys. Després de la mort de Plató va abandonar l’Acadèmia i tornà a Macedònia per fer-se càrreg de l’educació d’Alexandre el Gran. Després de la mort d’aquest, Aristòtil serà acusat d’espionatge a favor de Macedònia i fogirà d’Atenes per no ser ajusticiat. Va morir l’any següent a l’exili. Va escriure dos tipus d’obres les destinades el públic que s’han perdut (exoteriques) i les que s’emproven al Liceu ( esotèriques). Aquestes darreres varen ser ordenades per Andròmic de Rodes al segle I, però Jaeger a principis del segle XX va considerar aquesta ordenació errònea. El motor que determina el pensament d’Aristòtil es acabar amb la polèmica iniciada per Heràclit i Parminedes sobre la coexistència de l’ésser a el moviment. Plató separa els éssers ( món inteligible) dels mòbils ( món sensible) però sense fer-los compatibles com serà la intenció inicial d’Aristòtil.

Ciència i substància

Doncs bé, com de tota la la salut hi ha una sola ciència, igualment això també s ‘esdevé en altres coses.

Idea principal : com be diu el títol del text o comentar “ciència i sustància”, aquesta seria la idea principal per al filòsof la ciència seria l’arge. Al meu parer hi ha dues idees secundàries principals. La primera es la diferència entre ciència i sustància. Aristòtil a l’inici del fragment fa una comparació de la ciència amb la salut. La seva intenció crec que és que les ciències no han de tenir per objectiu els essers individuals. Si no les lleis que regeixen tots els éssers de la mateixa naturalesa. La segona idea seria que la metafísica és la cièncoa de l’ésser en quant a ésser i, i per tant, estudiaria la substància.

Temari : metafísica a partir de substància.

Valoració critica: en conclusió la meva opinio és que Aristòtil considera la substància imprensidible perquè contruibï sent tans sols ens. Per tant, allò que comperteixen tots els ens de la mateixa naturalesa és la substància que està formada per la mateixa forma. A més la ciència cerca l’arge de tots els éssers de la mateixa naturalesa.

Aristòtil, fisica

Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, sigui això mogut també per una altra cosa o no, i si ( en el primer cas ) és mogut per alguna cosa que , al seu torn,

Idea principal d’aquest text es que totes les coses són mogudes per un motor primer.

Valor crític  

Aristòtil amb aquest text demostra d’existència d’un primer motor immòbil que segons la tradició cristiana seria deu. Aquesta teoria és importatíssim  perquè no va ser febatuda fins el segle XVI per Copèrnic. Aristòtil afirma que la terra és immobil el centre de l’univers mentre que la resta del món gira el seu voltant. El primer motor es fora de l’univers de la forma indirecte fa que l’esfera marqui l’inici del moviment i aquest es vagi comunicant a la reina d’esferes inferior.

Política

En efecte. El que cada cosa és, una vegada complert el seu desenvolupament, diem que és la seva naturalesa; així d’un home d’un cavall o d’una casa

Idea principal

És que l’home es un ésser social per naturelessa (l’homees es un animal de política ). Per tant, per Aristòtil la societat no és un fet artificial perque per naturelesa biològica de l’home, aquest està obligat a viure amb societat  i , a més com que no és autosuficient es veu obligat a colaborar amb altres grups socials i la política es lo millor d’administració aquests grups socials es a dir, l’Estat.

Valor crític

Des del meu punt de vista d’acord amb Aristòtil que , el millor sistema democràtic. Segons el meu parer la clase social que hauria d’ostentar el poder seria a la clase mitjana a diferència del que pensava Plató. Pens que avui en dia encara s’haurien de valorra un govewrn com a bo o dolent segoins la seva precupació del interessos públics i privats

Ètica de nicomac

La vida es defineix per una facultat de sensació en el cas dels animals i per una facultat de sensació i de pensament en els homes.

Idea principal

Es que la vida es per naturelas bona i agradable; l’home o percep perquè actua i com que sentim i pensam percebem que a

Valor crític

La idea que presenta Aristòtil en que deferència els animals dels homes hem sembla molt clara. Ens diferència la faculat de pensament. L’home no només en té prou de saber qure es el bé per actuar de forma correcte sino no de voler actuari per a ell la virtut que no pot existir sense l’hàbit, la constància serà sinònim de moderació.

Doc II

Deu, substància eterna i perfecte

I l’activitat ( de Deu ) és, en si mateixa, vida perfecta i eterna

Idea principal diu que la substància no és un conjunt sino que té manca de parts visibles. Per poder explicar-ho utilitza la idea de Deu.

Doc III

Enteniment agent i pacient

Així doncs, existeix un enteniment que és capaç d’arribar a ser totes les coses i un altre capaç de fer-les totes.

Es que l’agent pacient sempre es el principi de la matèria. Per explicar això ho relaciona amb el llum que dóna vivor els colors.

Doc IV

Virtut i hàbit

Hi ha doncs, dues classes de virtut, la dionètica

Aquest text ens diu que els virtuts no es produeixen per naturalesa si no que els ha de rebrer i els has d’anar modificant mitjançant el consum.

Doc V

Naturalesa de l’amistat

L’amistat és una virtut cosa acompanyada de virtut i , a més,  és la cosa més necessària per a la vida.

Ens diu que un home bo es igual que un amic perquè tu pots tenir molts de bens i no tens  amics per això no ets feliç i si fossis la persona més pobre però té amics si que ets feliç.