EL BUDISME
Curs: 1r de
Batxiller A
Assignatura:
Religió
Noms: Isabel
Pons Márquez
Petrina Alorda Ramis
Marta Martorell Amer
Maria Pons Moyà
1. Origen
Històricament,
el budisme va començar al nord de l'Índia amb un home anomenat Sakyamuni, fa
aproximadament 3000 anys. Aquest va néixer com a príncep hereu d'un petit
regne, però sent encara jove es va preocupar pel problema del sofriment humà.
Es va adonar que totes les persones, experimentaven certes penes importants,
els quals va caracteritzar com els quatre sofriments: néixer, envellir,
emmalaltir, i morir. De manera fonamental, els quatre sofriments universals
assenyalen cap al que el budisme diu la Llei de la Inpermanència. Totes les
coses canvien constantment, res roman igual ni per un moment. Tot i que era
jove, Sakyamuni veia que la gent patia en aquest món perquè basaven la seva
felicitat en coses com la riquesa, el poder, el nivell social o l'amor, els
quals, per la seva pròpia naturalesa estan destinats a canviar. Eventualment,
va renunciar al seu dret d'ocupar el tron i va assumir una vida religiosa a la
recerca d'una resposta a aquest dilema sobre la condició humana.
2. Desenvolupament al llarg de la història
El budisme és
una tradició molt antiga i al curs de la seva història s'ha adaptat a les
necessitats de moltes cultures i tipus humans. Com a resultat d'això avui hi ha
diverses escoles, la qual cosa pot esdevenir una mica confús per al món occidental.
Vegem com s'ha desenvolupat el budisme durant els darrers 2000 mil·lennis i
mig.
2.1. Els primers budistes
i l 'origen de l' estil de vida monàstic
A l'època del
buda els seus seguidors es dividien en dos. Hi havia la comunitat d’homes i dones
que dedicaven tota la seva energia al desenvolupament espiritual i a guiar als
altres i hi havia els laics, que combinaven la seva pràctica religiosa amb
treballs mundans per guanyar el seu suport i educar als seus fills. El que
tenien en comú aquestes persones era que s'havien compromès a esforçar-se per
aconseguir la il·luminació, a posar en pràctica l'ensenyament del buda i a
tractar amb amistat, amor i compassió. La comunitat budista no eren monjos o monges, en l'estricte sentit
del terme. No vivien a monestirs i portaven una vida a l'aire lliure. Només
s'instal·laven a un lloc fix durant el temps de pluges, per meditar i estudiar
junts. Així es va originar la tradició monàstica que s'ha convertit en el tret
principal de diverses escoles budistes.
2.2. El vehicle petit i el
vehicle gran
A
mesura que es va propagar la comunitat budista de monjos, monges i laics, en
diferents zones de l'Índia, es va anar dividint i es van formar diferents
escoles. Totes elles es reunien amb regularitat i tenien bones relacions entre
sí. A principis del segle I de la nostra era, es van desenvolupar dues branques
principals de la tradició budista. Una era més conservadora i d'ella avui només
queda l'escola theravada, "el camí dels majors", encara que els seus
detractors van donar a cridar hinayana, el "vehicle menor". L'altra
es considerava una branca més flexible, coneguda com mahayana, el "gran
vehicle".
2.3. El budisme theravada
Els
budistes theravadas basen els seus ensenyaments en el Cànon Pali, una col·lecció
d'escrits compilats en pali. Malgrat les seves adaptacions el Cànon Pali encara
és un document exacte, que conté moltes de les ensenyances que va donar el Buda
durant la seva vida. Els seguidors del "camí dels majors" i refusen adoptar
pràctiques que no es trobin escrites en el Cànon Pali.
2.4. El mahayana i l'ideal del
bodhisatva
Es
diu que el budisme mahayana va sorgir de la inquietud d'alguns practicants
davant certs aspectes que els resultaven poc efectius. Per contrarestar
aquestes tendències, els budistes Mahayana van dur a terme una exploració de
les implicacions filosòfiques dels ensenyaments del Buda. Van intentar trobar
formes de pràctica més adequades per als laics. A més van tornar a ressaltar la
importància del desenvolupament d'una actitud càlida i compassiva cap a tots
els éssers vius. Així mateix, va desenvolupar una nova versió de l'ideal
espiritual.
Pel
mahayana, l'ideal espiritual es considera la visió que va més enllà del món com
el coneixem i treballa pel bé de tots els éssers, a partir d'un profund
sentiment de compassió i unitat. A aquest nou ideal espiritual se li va
denominar bodhisatva.
L'ideal
del bodhisat va complir un doble propòsit. D'una banda ressaltava l'aspecte altruista
i compassiu de la il·luminació, que segons ells, molts budistes
"hinayana" havien oblidat i, en segon lloc era la meta a la qual
podien aspirar tots.
2.5. El budisme vajrayana
A
partir de l'any 500 de la nostra era va començar a sorgir una altra important
branca del budisme, el vajrayana. Aquest usa una extensa gama de símbols i
rituals per connectar amb l'energia subconscient del practicant. El budisme
tàntric és una tradició "esotèrica", en el sentit que depèn de la
iniciació directa que només s'ha de practicar sota la guia d'un mestre espiritual.
És una forma avançada per als que ja han assolit un notable desenvolupament i
una gran actitud compassiva. Per a altres els seus mètodes resultarien poc
útils. Els mestres del vajrayana escullen acuradament als seus deixebles.
3.Actualitat
3.1. Dades
generals del budisme
El
budisme està estès per Ceilan, a Birmània, Tailàndia, Cambodja, Laos,
Indonèsia, Malàisia, Xina i Japó. El total de budistes al món es calcula en uns
500 milions. En els últims anys, s'ha estès per alguns països d'occident com
Espanya que té 15000 budistes.
3.2. Dades del
budisme a occident
Al
segle XX, el budisme ha començat a guanyar seguidors a Europa i Amèrica, tot i
que encara el nombre de budistes és escàs. Hi ha gent d'occident que practica
el ioga i la meditació sense ser budistes o induistes, però també hi ha gent
que sí que ho són. A Espanya hi ha editorials budistes, centres de meditació i
monestirs de la tradició tibetana.
3.3. Situació de
la religió budista en els diferents països
En
l'actualitat el Tibet travessa una situación que ha canviat les tradicions i
costums del budisme tibetà, però que també ha facilitat l'expansió pel món dels
seus costums.
-Budisme teravada del sud i sud-est d'Àsia Sri Lanka: El budisme
teravada, és el més fort a Sri Lanka, Tailàndia i Burma, però està seriosament
debilitat a Laos, Cambodja i Vietnam. El budisme de Sri Lanka és en ocasions
caracteritzat com budisme "protestant", amb èmfasi en l'estudi
acadèmic.
-Indonèsia i Malàisia: Els monjos de Sri Lanka han ajudat a restablir el
budisme teravada a Bali. Els que mostren interès a Bali són els seguidors de la
tradicional barreja balinesa d'hinduisme, budisme i la religió espiritista
local. Existeixen també algunes molt petites sectes noves.
-Índia: Al final del segle XIX, els habitants de Sri Lanka, amb
l'ajuda dels acadèmics britànics, van fundar la Societat Maha Bodhi amb el
propòsit de restaurar els sagrats llocs budistes de pelegrinatge a l'Índia. Van
tenir molt èxit i en l'actualitat tenen temples amb monjos a cada un d'aquests
llocs.
-Tailàndia: Hi ha dos tipus de comunitats monàstiques: aquelles que
habiten en els boscos i aquelles que viuen als poblets. Hi ha una forta
tradició de monjos mendicants del bosc que viuen en selves aïllades i practiquen
intensament la meditació. Els monjos de les aldees realitzen nombroses
cerimònies pel benestar de la gent local.
-Vietnam: El budisme és encara considerat aquí, com enemic de
l'estat, amb monjos que contínuament confronten l'autoritat i el control del
mateix. Molts monjos són encara tancats a la presó. Solament alguns monestirs
de mostra estan oberts.
-Budisme mahayana a l'est d'Àsia: Les
tradicions d’aquest budisme deriven de la Xina i són més fortes a Taiwan, Hong
Kong i Corea del sud. Taiwan té una sòlida comunitat monàstica de monjos i
monges mantinguda per la comunitat laica. Compta amb universitats budistes i
programes budistes de benestar social. Hong Kong també té una florent comunitat
monàstica.
-Corea: El budisme a
Corea del sud és fort encara. Hi ha moltes comunitats monàstiques de monjos i
monges amb gran suport popular. D'altra banda, a Corea del nord, el budisme és
severament reprimit.
-Japó: Té molts
temples per a turistes i visitants, però molts estan comercialitzats. Tot i que
hi ha alguns practicants seriosos, les tradicions són extremadament febles. La
majoria dels japonesos segueix una combinació de budisme i shinto, la religió
espiritista tradicional japonesa. Algunes tradicions budistes japoneses han
estat històricament, extremadament nacionalistes, basades en la creença Japó
com un paradís budista. Aquestes tradicions han donat sorgiment a partits
polítics budistes nacionalistes.
-Xina: Avui dia, un gran nombre de xinesos de
totes les edats en l'interior de Xina estan interessats en el budisme, però el
problema principal és la falta de mestres.
-Budisme mahayana d'Àsia central: la comunitat més sòlida és la comunitat tibetana de
refugiats al voltant de La Santedat el Dalai Lama a l'exili a l'Índia. Han
restaurat la majoria dels monestirs més importants i a alguns dels monestirs hi
treballen amb el programa tradicional d'entrenament per monjos acadèmics,
aprenents de meditació i mestres.
-Nepal: La forma tradicional de budisme nepalès
existeix encara entre els newari de la vall de Katmandú, ells són l'única
societat budista que manté distincions de castes dins dels monestirs.
-Tibet: La situació
del budisme a Tibet, a causa de la República Popular Xina, s’ha dividit entre
les cinc províncies. Els monjos van ser executats o van morir en camps de
concentració, i la majoria dels monàstics en general van ser forçats a
llevar-se els hàbits. Des de principis de 1979, els xinesos han permès als
tibetans la reconstrucció dels seus monestirs.
-Mongolia: A Mongòlia han
existit milers de monestirs, però tots van ser destruïts sota les ordres de
Stalin. Amb la caiguda del comunisme el 1990, s'ha donat un gran ressorgiment
del budisme amb l'ajuda dels tibetans exiliats a l'Índia. No obstant això, el
problema més seriós són els missioners americans. Aquests van arribar a
ensenyar anglès, a oferir diners i ajuda a la gent perquè els seus fills estudiessin
a Estats Units si ells es convertien. Els budistes no poden competir amb això.
-Rússia: Hi ha tres regions amb tradició budista
tibetana: Buryat a Sibèria, Tuva també a Sibèria, i Kalmykia al nord-oest del
mar Caspi. Els habitants de Buryat i Kalmykia són mongols, mentre que els de
Tuva són turcs. Tots els monestirs en cadascuna d'aquestes àrees, excepte tres
en Buryat que només estan danyats, van ser totalment destruïts per Stalin a la
fi dels anys trenta. Després de la caiguda del comunisme el 1990, s'ha donat un
gran ressorgiment del budisme en aquestes tres regions.
- Països sense tradicions budistes: Totes les
formes de budisme poden trobar-se també a tot el món en països que no són
tradicionalment budistes. Hi ha dos grans grups involucrats: els immigrants asiàtics i els
practicants no asiàtics. Els immigrants asiàtics, particularment als Estats
Units I a Austràlia, tenen molts temples ètnics. El mateix cas es dóna, en menor escala, al Canadà, Brasil, Perú i alguns
països d'Europa occidental, particularment França. Els no asiàtics emfatitzen
la meditació, l'estudi i la pràctica de rituals. La gran majoria es troben als
Estats Units, França i Alemanya. Estudiants seriosos freqüentment visiten Àsia
a la recerca d'un entrenament més profund.
4.Concepció
del budisme
El budisme té una gran capacitat d’adaptar-se als canvis
de la societat. El budisme està en contra dels bens materials però això no vol
dir que estigui en contra de les ciències modernes. Respecten qualsevol tipus
de vida que els ofereix la mare naturalesa. Han de tenir un estil de vida on
s'ha de mantenir l'equilibri mental, social i espiritual. El que fan és molta
meditació, com per exemple el yoga. El seu objectiu és que les persones valorin
al màxim la seva vida i la dels altres. Els budistes han de visitar el lloc on
van néixer, on van aconseguir la seva il·luminació, on van fer la seva primera
predicció i on la terra va entrar amb el nirvana. En el budisme les injustícies
i les desigualtats socials es veuen aparentment perquè proposa una vida que et
du a la vertadera felicitat. Molts d’occidentals pensen que els budistes
només són monjos amb túniques taronges.
4.1. Dubtes que es poden tenir sobre el
budisme
El primer dubte que es qüestiona és que
si els budistes han de ser vegetarians ja que no poden matar cap tipus d’ésser.
La resposta seria que l’alimentació vegetariana és practicada encara pels
monjos. Però un home sempre necessita unes proteïnes bàsiques, un exemple seria
els monjos que estan al Tibet han de sobreviure i per això han de menjar carn.
Només pot menjar carn quan agraïm el sacrifici d’un ésser per poder salvar un
altre ésser.
Una altre qüestió és si els budistes poden
avortar. El budisme diu que si és per l'egoisme de no voler tenir el fill no
seria acceptat l’avortament perquè el que faries és matar a un ésser viu que
està a punt de néixer. Però es podria avortar en el cas de que la mare no
pogués passar el part.
La darrera qüestió: què hem de fer quan
arriba el dolor? Seria tractar a la persona que sofreix de la millor forma
possible.
5.
L’ètica i la moral budista
El budisme és un estil de vida on no et
pots limitar a fer una cosa, ja que el que pretén és progressar per poder
arribar al camí espiritual. El budista no pot pensar que ha aconseguit una
veritat universal, sinó que ha d’observar els altres punts de vista, perquè
sempre has d’estar disposat a aprendre més coneixements. El que també creuen és
que no s’ha de forçar a ningú a tenir el mateix punt de vista que el d’una
altra persona, ja que han de ser acceptades totes les opcions. Un dels
principis ètics més importants és el de no anar acumulant diners perquè això fa
que el pobres pateixin més. Finalment, un altre principi ètic important és que
han de tenir un treball que pugui ajudar a les persones i a la naturalesa, i no
invertir en negocis on exploten a les persones.
L’ètica ocupa una de les grans
preocupacions del budista perquè tenen una visió del món on la naturalesa és el
principi bàsic i que el univers no té un fi.
5.1. El karma
És una llei de causa i efecte. Els éssers
humans es veuen baix les conseqüències dels seus actes, sense cap necessitat de
que ningú que els premií ni ningú els castigui. El karma és una força mecànica
on la persona és responsable dels seus actes i sofreix pel que ha fet. Està
determinat perquè tot el que fa un ésser humà el perjudicarà en una altre vida.
Segons el teu tipus de vida que has duit ets reencarnat amb una cosa o una altra.
El karma no és més que un judici diví per mitjà d’una llei natural.
5.2. Nirvana
El nirvana és l’objectiu final del camí
del budisme que aconsegueix alliberar-se del sofriment. És l’estat de
consciència que va més allà d’una definició. Aconseguir el nirvana, pot seguir
vivint i anar eliminat qualsevol, conseqüència del karma, fins a la mort que
seria el nirvana absolut.
5.3. Quatre nobles veritats
1. Tot és dolor. A la vida humana el sofriment es troba
per tots els llocs: quan neixes, mors, quan estàs malalt, amb les relacions amb
els éssers estimats... tot el sofriment és passatger.
2. L’origen de sofriment ve donat pel desig i la
ignorància. El sofriment es produeix quan donam importància a coses que no en
tenen.
3. Per deixar de sofrir és necessari deixar el sofriment.
Per poder aconseguir l’alliberació has d’eliminar la font de tots el mals com:
la codicia, el còlera, la ignorància...
4. Quin és el camí per arribar al final del sofriment? El
buda els ensenya el camí que du al nirvana, el qual està destinat a
desenvolupar i a perfeccionar els tres principis bàsics del budisme: la
saviesa, la conducta ètica i la disciplina mental.
5.4. Principis del budisme
La saviesa és comprendre les quatre veritats. Pensar amb
saviesa és pensar amb amor, amb no-violència i evitar la ignorància de l’odi i
l'aferrament.
L'ètica de la conducta és xerrar d'una
manera agradable, evitant les mentides i no ferir als altres; comportar-se
d'una manera pacífica, això vol dir no matar, no robar, etc; guanyar-se la vida
fent feina de manera honrada i que no faci mal a altres éssers; disciplina
mental, impedir tenir pensaments negatius i només deixar entrar els pensaments
positius; posar atenció a les emocions que ens presenta el nostre cos i fer
activitats amb la ment; tenir un equilibri entre ment i lucidesa mental.
6.
Tipus de budisme
-Budisme del nord o els tibetans:
són persones amb un gran desenvolupament espiritual que poden escollir la seva
pròpia reencarnació. Aquest tipus de budisme avarca les ensenyances dels
textos. Són les escoles més antigues i ortodoxes. La il·luminació només es pot
aconseguir d'una manera individual. Els tibetans, tant dones com homes, poden
aconseguir la il·luminació.
-Budisme del sud:
utilitzen textos sagrats, els més antics i més propers al buda. El que tenen amb
especial és que duen unes túniques. Utilitzen la meditació per poder entrar
dins la ment. Aquesta alliberació de sofriment permet arribar a la seva pròpia
meta: el nirvana.
-Budisme oriental:
no ensenya el Canon de Pali (que és el text religiós del budisme) però inclou textos
addicionals de creences per poder aconseguir el nirvana.
6.1.El
monjos i els laics
-Els monjos:
són professionals espiritualment que duen un estil de vida com s’explica en el
llibre de les cançons del Viyana, que és el codi monàstic. No poden utilitzar
diners, no poden menjar després del migdia, han de dur el cap rapat i vesteixen
amb túniques. També han de complir 250 normes de disciplina. Viuen en comunitat
i els nins passen un període rígid de formació. Una de les seves funcions és
mantenir viva la cultura mitjançant la còpia de textos. Realitzen mandalas (que
és un tipus de dibuix abstracte) per realitzar una manera distinta de
meditació. No tenen prestacions, l'únic objecte material és el molí de l'oració
i un rosari. Viuen als monestirs i vesteixen amb una túnica ataronjada,
vermella o negre.
-Els laics: principalment posen
en pràctica la part espiritual, que consisteix en respectar els monjos. Els
laics han d’anar a escoles on hi hagi un professor budista, ja que introdueix
l’ètica per la seva perspectiva cultural. Tenen tres joies: el buda (que és el
nirvana o el despertar), dharma (que són les ensenyances que proclama el buda)
i sangha (que són les comunitats budistes).
Bibliografia
No hay comentarios:
Publicar un comentario