treball religio CAP A UNA VISIÓ CRISTIANA DE LA PROPIETAT

Comentari i síntesi de l’assaig de Demetrio Velasco Criado: 

“CAP A UNA VISIÓ CRISTIANA DE LA PROPIETAT” 

ÍNDEX 

Tema..................................................................................................................................3 

Síntesi i anàlisi...................................................................................................................3 

1. El concepte de propietat........................................................................................3 

1. Els errors del socialisme 

El fracàs de la socialdemocràcia 

2. La visió de l’Església (Lleó XII) 
3. El neoliberalisme 

2. La necessitat de canvi............................................................................................8 

1. Solucions: l’austeritat cristiana 
2. La propietat del Concili Vaticà II 
3. Aplicacions pràctiques 

3. Consideració final................................................................................................10 

1. Els principis cristians que haurien de regir l’economia 

Intenció............................................................................................................................11 

Conclusió.........................................................................................................................11 

Volcabulari......................................................................................................................12 

Quadern de Bitàcora........................................................................................................16 

..................Salto de página..................Tema: El neolliberalisme actual i les seves solucions, d’acord amb el pensament cristià. 

En aquest text, l’autor, Demetrio Velasco Criado, fa un conjunt de reflexions molt crítiques entrorn al sistema financer actual, que vivim, regit pels mercats, examinant la seva base doctrinària: el neoliberalisme. Acompanya l’anàlisi examinant les difertents alternatives socialistes al capitalisme, apuntant, per què varen fallar, i l’acaba, fent una nova proposta. Proposa aplicar els principis evangèlics del crisitanisme a l’economia, i al conjunt de la societat, per fer un canvi tan radical com necessari. I per fer aquest gran canvi, deixa ben clar que no val el deixar-ho tot en mans de les autoritats: cada un de nosaltres, en les nostres humils vides, hem de canviar i passar a viure d’una manera més neta i més pura, deixant de banda el consumisme obssessiu i l’afany propietarista.  

Síntesi i análisi 

1 EL CONCEPTE DE PROPIETAT 

Des de la Revolució Industrial, el canvi de la societat i l'exposició de les teories propietaristes de Locke las societat capitalista modernes han identificat propietat amb llibertat i democràcia. Aquesta concepció és la que ens ha duit a totes les injustícies que patim en el món d'avui, injustícies que fan necessari un canvi radial. Haurem de partir de la idea que la culpa de les injustícies no és dels qui le pateixen,sinó que és del funcionament del sistema en general. I per canviar aquest sistema és necessari un canvi en la mentalitat de tots. 

1. EL ERRORS DEL SOCIALISME 

Durant tot el segle XIX els nous moviments socialistes posaven en dubte la mentalitat capitalista, la seva injustícia i irracionalitat i proposaven un model de societat més igualitari.  

El socialisme es basa que el treball construeix a la persona i que per tant, fer-lo per compte d'altri només porta a la frustració de l'individu. Els mitjans de producció hauran de ser col·lectius, perquè aquesta és la única manera d'arribar a la llibertat dels treballadors, i a la seva satisfacció objectiva i subjectiva. Així, el socialisme basà el seu progrés en el creixement racional i de tots, però va cometre un gran error: no va ser capaç d'acabar amb la concepció del possessivisme individual, i per tant no va acabar amb l'egoisme dels humans i la seva lluita d'interessos. Per tant, el socialisme, no va poder fugir del pecat original de l'individualisme capitalista. 

Si bé el socialisme primitiu, molt més utòpic, sí que va parlar de la tornada a la forma de viure natural de l'home, en reciprocitat, el socialisme científic poc va parlar d'això. Aquest socialisme científic, el que es va aplicar, es va convertir, en els seus respectius països, en un vertader capitalisme d'Estat. No es va acabar amb el concepte de propietat a dins la societat, no es va acabar amb les ànsies de posseir de la població, simplement, la mateixa propietat capitalista va passar a mans de l'Estat. Es va amagar l'egoisme particular de cada persona en nom d'un suposat altruisme universal, i es va acabar generant un industrialisme gegantesc, moltes vegades en forma de polítiques militars, i pagat amb la feina i la mala vida del poble. Finalment, en nom d'aquestes suposades revolucions, es taparen alguns dels totalitarismes més sanguinaris de la història, i s'acabà amb la llibertat (base de tota societat justa i democràtica). 

En definitiva, els socialismes no varen aconseguir acabar amb la mentalitat propietarista del capitalisme, és més, la varen reforçar. Perquè la propietat, és com el treball de Sísif, la roca sempre acabarà caient, encara que la disfressem o la pintem d'or. L'única forma d'alliberar-nos, és canviar totalment de mentalitat, i lluitar, predicant amb l'exemple, per una societat més altruista, solidària, i a gent no visqui per posseir, sinó per viure.  

EL FRACÀS DE LA SOCIALDEMOCRÀCIA 

La socialdemocràcia no ha arribat al camí revolucionari, però ha estat útil i ha provocat les brutalitat del capitalisme a l'Estat del benestar. 

La SD ha acabat amb moltes injustícies social, però mai ha aconseguit acabar amb l'autèntic bessó del capitalisme. De manera que la fortuna dels rics va augmentant i els pobres segueixen essent més pobres. L' individualisme d' Owvejer diu que la SD ha duit a la igualtat. Ens trobam però tan enfora d'aconseguir el socialisme com per exemple els soviètics de la llibertat política. La socialdemocràcia aplicada, després de la caiguda del mur de Berlín , però encara no ha arribat a la transformació de la societat. És més, sentit per justificar amb la democràcia el domini dels mercats. També la socialdemocràcia s'ha sentit còmoda amb el pluralisme homogeni. El que defensa de la propietat privada i la globalització. 

PIPES explica que és la socialdemocràcia, té diferents característiques: 

• El que fa és vulnerar el dret de la propietat privada en no del bé comú 
• També vulnera els nostres deutes de manera autoritària.La socialdemocràcia porta a la dependència de l'Estat que ens lleva la nostra llibertat. 
• En el temps de la bonança econòmica per la socialdemocràcia de la dependència no es veu,però va arribant la crisi i es va notant. 
• La propietat privada és inviolable i és l'única manera de garantir la llibertat i la sobirania. 
• Fa una crítica a les polítiques socials i diu que tots els drets que tenim són a costa dels demés. És, un consell del Neoliberalisme oligàrquic. 

2. LA VISIÓ DE L'ESGLÉSIA 

En aquest apartat farem una breu introducció a la que fou la visió inicial del l'Església quant al capitalisme, representada sobretot per la figura de Lleó XII. 

D'ençà que l'Esglèsia ha perdut el seu poder, se la veu com a una enemiga de la Il·lustració. Fet que condiciona tots els seu actes. 

Ideològicament, el cristianisme estava en contra del sistema, però l'esglèsia s'integra en aquest fet per 'sobreviure' malgrat estigui considerada el centre social. Lleó XIII denunciava l'esclavitud obrera i condenava el capitalisme, però, també condemna el socialisme. Ja que ambdós moviments els considerava units com a fruit de la Il·lustració. A l'obra ''Rerum Novarum'' critica a Marx i Rosseau endinsats en un mateix pensament i calidica a Rosseau com el socialista més extrem. Lleó XII defensava l'evangeli però a la vegda la propietat privada com a dret natural (justnaturalisme), com va fer Locke. Tenia una visió contradictòria nomès per mantenir els interessos de l'església. Quan s'implantava el capitalisme, l'Esglèsia no va acceptar les desamortitzacions, però finalment va acabar legitimant l'estat liberal, per seguir integrada dins la societat. 

No obstant, l'esglèsia no hauría d'haver acceptat el nou capitalisme i hauria d'haver-se mantingut a favor de la majoria, sinò enfontar els propis errors que s'orgien. El capitalisme no s'hagués expendit si l'Esglèsia s'hagués negat, però va acceptar. L'evangeli, parla que tots els béns tenen la funció de satisfer les necessitats de tothom (béns universals), però aquesta concepció s'ha deixat de banda. Per no ficar-se dins el conflicte social, l'esglèsia parla del dret natural (tot serà el que Dèu vulgui). El cristianisme mai ha volgut canviar la societat, més bé, donar una resposta de salvació individual. 

L'esglèsia només apel·lava a la solidaritat per justificar la propietat, però en cap moment parlà de la justificació de la riquesa o el salari just. 

Lleó XII va mantenir una postura contradictòria. Defensava el cristianisme de manera que apropiar-se dels béns només es feia per necessitat, i a la vegada la irracionalitat capitalista de Loocke (justnaturalisme). Els socialistes lluitaven per una igualtat social, però no hi pot haver igualtat perquè per naturalesa som diferents i per tant per naturalesa hi ha propietar privada. Ja que la propietat és innegable. 

3. EL NEOLIBERALISME 

En el món actual, i més després de la 2a Guerra Mundial, la globalització s'ha fet llei de vida i en el sistema s'han imposat uns nous ideals: el Neoliberalisme. Aquesta nova doctrina, cap a la qual caminam cada dia amb passes més agegantades, està posant en perill totes les conquestes socials que tant han costat a les nostres societats “democràtiques”. Impulsats per grans organitzacions com el BCE o el FMI, aquests nous ideals liberals ens imposen més i més reformes, mentre intenten posar en pràctica el més atroç i sanguinari capitalisme primitiu.  

I, malauradament, aquest no és un problema merament econòmic, també és social. Sense voler entrar en els perquès o les causes, podem afirmar que s'ha produït, durant aquesta darrera època, una degradació de molts de valors morals, de respecte o de dignitat, que abans imperaven a la nostra societat. A través de, per exemple, els mitjans de comunicació, la mentalitat capitalista, consumista i individualista, ha arrelat a dins cada ciutadà, i la convivència dada dia és més difícil. I aquestes noves doctrines, ens porten a noves formes d'organització econòmica, que ara explicarem. 

• La concentració de la riquesa cada dia es major, i el món, cada cop més oligàrquic. Unes poques empreses influeixen més en l'economia, i per tant en la societat, que molts de governs. La crisi actual, ha fet abaixar el nivell de vida de la majoria dels ciutadans, però ha augmentat la riquesa d'uns pocs, i la seva opressió cada dia és major. La gent es veu obligada a renunciar a molts dels seus drets legítims (drets que són, que no fan ni desfan), i ens acostam a una privatització total del món. 
• A través d'aquestes privatitzacions, entre d'altres mesures, s'està acabat amb el concepte de l'Estat del Benestar vigent a les societats occidentals. La defensa del concepte de bé universal no té lloc dins un sistema cada cop més oligàrquic, i el pensar que tothom ha de tenir garantits, a través de l'Estat, els drets més bàsics, cada cop s'allunya més. Caminam dia a dia cap a un capitalisme més atroç i individualista, i cap a un estat molt més feble. 
• Ha nascut el concepte de modernitat líquida, pel qual tot és mesurable i tot val alguna cosa. Abans, el capitalisme existia i s'aplicava només als immobles, les fàbriques, i els béns de consum, tangibles. Actualment, totes les coses troben lloc en el mercat, i totes les coses es poden comprar i vendre a canvi de diners. Els coneixement, les formes de vida, i el treball històric, han entrat dins el mercat. Moltes empreses, per exemple les farmacèutiques, a través de les patents, s'apropien i treuen beneficis del coneixement humà, coneixement universal, que hauria de ser lliure i de tots. Aquestes empreses, es justifiquen dient que les patents són la única manera de poder continuar amb la investigació, però, per molt que diguin, apropiar-se del coneixement no és justificable, i porta al capitalisme a un segon nivell d'opressió. Per altra banda, aquesta modernitat, al seu torn, ens porta a una inseguretat constant, perquè operacions tan senzilles com fer un pla de pensions, ara impliquen, en molts de casos, posar els nostres diners a l'atzar dels jocs dels mercats financers. 

Ens enfrontam, per tant, a un capitalisme més dominant i excloent que cap a la història. I no és un judici subjectiu calificar-lo d'excloent, ja que, dins les pròpies doctrines de la Lex mercatoria, trobam principis de dominació i esclusió. Entre els quals destacam: 

• La defensa de les patents per afavorir la llibertat del mercat, demostra que, aquest mercat, només pot ser lliure si ataca la llibertat legítima de les persones. 
• L'economia és un dels factors més determinants de la societat. El neolliberalisme defensa la no-intervenció de l'Estat en aquesta, i això demostra, que si l'Estat, els ciutadans, no podem intervenir en un dels factors que més determinen les nostres vides, caminam, amb passes agegantades, cap a una societat un el ciutadà perd tot el seu poder i llibertat. 

2.LA NECESSITAT DE CANVI 

La “teoria del domini” ha recolzat la teoria propietarista que ha derivat a un capitalisme totalitari. Entre els greus problemes que ha derivat l’imaginari propietarista un és el problema ecològic, hem fet un ús irresponsable i deprededor del medi ambient, aquí es veu reflexatla forma del domini humà sobre les coses creades. 

Aquest sistema propietarista a duit cap a un capitalisme destructor condemnat a construir un món viciat per la lògica del risc i de l’autodestrucció , en aquest sistema el que es fa es que un pocs acumulen tots els recursos mitjançant armes i la majoria viven en la injustícia, les empreses fan Diners externalizant les conseqüències de la seva activitat ,el que fan els rics es desplaçar el problema als mateixos pobres i encara que passi tot això aquest sistema s’ha intentat justificar el propietarisme però no es pot. 

Hem arribat a la conclusió que en el món actual, on tot pot apropiar-se i on la lògica és apropiar-se de tot el que poguem,és un totalitarisme oprensiu comparable al feixisme. 

1. SOLUCIONS: L'austeritat cristiana 

Per aquesta austeritat solidaria s’imposa un domini responsable imposat per imperatius ecològics, imperatius sociopolítics i étics i imperatius religiosos i cristians.Aquest domini responsable el que vol és únicamente satisfer les postres necessitats, és una auteritat des del punt de vista cristià i no burgès. 

Al parlar d’austeritat solidària hem de fer dues distincions, d’una banda existeix una versió que diu que hem d’estar per damunt d’allò material i ser més lliure, és una visió espiritual i d’altra banda hi ha aquella que reflecteix la por de dependre desl altres i això provoca un insociabilitat, és una visió burgesa i neix la convicció que els altres són competidors,Aquesta segona visió és la que s’adapta millor a l’ideal de propietarista; consumir poc per poder acumular més. 

Visions de tipus divers, com algunes visions polítiques acanat essent expressió del propietarisme insolidari i excloent, així que “tenir menys per a viure millor” seguéis essent un programa ètic que encara no està a l’abast dels fidels del propietarisme. 

2. LA PROPIETAT DEL CONCILI VATICÀ II 

Consisteix amb la doctrina sistemàtica de l’església. S’hi estableixen nous criteris de la propietat. Les idees principals són: 

·         La propietat no és un fi, és un mitjà per cobrir les necessitats 

·         L’economia ha de garantir una vida digna per a tothom per tal de ser justa 

·         L’ús dels béns públics ha de ser responsable, per tant hi ha d’haver una intervenció per part de l’Estat 

·         Les empreses de producció no s’han de col·lectivitzar, però la seva propietat ha de ser el bé comú 

·         S’han de seguir unes formes d’economia democràtica, és a dir, el domini de l’ésser humà ha de ser la participació de l’Estat 

·         El consum ha de ser responsable, lliure i solidari 

3. APLICACIONS PRÀCIQUES 

·         S’han d’eliminar les propietats il·legítimes que no afavoreixen al bé comú: latifundis. 

·         L’objectiu de la propietat és satisfer les necessitats. 

·         L’Estat ha d’intervenir pels drets legítims, no només s’ha de tenir dret al treball, també dret a propietat. 

·         L’Estat ha d’estar per damunt de l’economia. 

·         S’ha d’acabar amb la corrupció. 

·         Tots els ciutadans han de tenir una igualtat d’oportunitats, igualtat i democràcia. 

·         L’herència és una forma il·legítima de la propietat ja que tothom és fill dels seus actes. 

·         L’herència distorsiona la visió espiritual de la família, i fomenta la visió burgesa. 

·         S’ha de fer un ús responsable de la propietat, és a dir, consumir allò necessari (Banca Ètica). 

3.CONSIDERACIÓ FINAL 

“Un altre món és possible” 

Davant la misèria que veim i vivim, és necessari lluitar per un canvi. La distribució actual de la riquesa, ha creat una situació d'injustícia social semblant al feixisme. Tots hem de ser fills de les nostres obres, no del que tenim, i és cert que la propietat podria arribar a ser un pretext de llibertat, i ser justa, però en el món actual, aquest concepte és inplantejable. La propietat s'ha convertit en una forma de dominació, i per tant s'ha d'eliminar, així com totes les coses que l'envolten. 

I el més important, és mantenir sempre una actitud crítica; encara que no puguem canviar el món, no cometiguem l'hipocresia de justificar-lo. 

ELS PRINCIPIS CRISTIANS QUE HAN DE REGIR L'ECONOMIA 

1. La propietat no és un dret, una obligació, ni res semblant; ha de ser un mitjà per a que tots els béns arribin al seu destí universal: servir i satisfer les necessitats de tots. 
2. Tot allò que ens sobra, no és nostre, ha de ser d'un altre que ho necessiti. Només podem posseir per viure, no per codícia. Donar el que ens sobra no és un acte de caritat, és una obligació moral de tots. 
3. L'austeritat ha de ser llei de vida. Hem de deixar de relacionar consum amb benestar. Podem viure igual de bé amb manco béns, i definir aquests límits, en un marc de democràcia i llibertat, és tasca de cada un. 

Intenció 

Creim, que amb aquest assaig, l’autor, per damunt de tot, intenta provocar-nos un canvi, que ens impulsi a adquirir una nova visió del món, i a qüestionar les nostres formes d’actuar tant en la vida diària, com en la vida en el seu conjunt. A partir d’aquí, desglossam les seves intencions en aquests punts:  

1. Fer-nos veure que el sistema en què vivim és injust per tots, i trist, tant pels qui l’exerceixen com pels qui el pateixen, i que per tant s’ha de canviar. 
2. Proposar els principis cristians com a alternativa a tot això, i el retorn a la vida austera, en el bon sentit de la paraula. Indica un parell d’aplicacions pràctiques d’aquests principis. 
3. Deixar ben clar, que aquest canvi és tasca de tots. Dins aquest món injust, nosaltres, els occidentals, som els que en sortim beneficiats i els que en tenim el poder, i per tant, és reaponsabilitat nostra canviar-lo. 

Conclusió 

En el nostre grup, hem intentat dur a terme aquest treball de la manera més cooperativa possible, repartint la redacció de les parts, sí, però sempre comentant i debatint a classe tot allò que llegíem. Per tant, creim que, malgrat la feina que hem hagut de fer a casa, l’experiència ha estat positiva: en un sistema educatiu i (per què no?) una vida que sempre va molt depressa i no deixa lloc a la reflexió sobre les nostres formes socials, econòmiques, sempre és bo trobar una hora i un espai per fer debat i pensar en la lògica de tot plegat.  

Aquest document ens ha donat molt a pensar, sobretot quant els àmbits d’existència de la propietat: La propietat és injusta? La propietat és necessàriament injusta? Seria possible un món sense propietat? Què és la propietat, i què és la possessió? És possible canviar? 

Les nostres conclusions finals han estat, que és molt difícil plantejar un canvi, i qüestionar la propietat i les nostres formes de vida acuals, però que és necessari. És el nostre deure, i el nostre dret, canviar. Els joves, ens hauríem d’interessar més per el món de la política, amb el sentit d’interessar-nos per tot el que ens envolta, actuar d’una manera més moral, i sobretot, canviar la manera que tenim de viure. Hem d’assumir que tenim un nivell de vida i de consum massa elevat: no s’ha d’identificar felicitat i benestar amb nivell de vida, perquè podem tenir un nivell de vida més baix (consumir menys) i tenir, no obstant, un major benestar, una vida mes tranquil·la. Per això, el primer que podem fer és, deixar enrere aquest afany consumista que tant carecteritza la nostra generació.  

Vocabulari 

Robatori capitalista: Si hagués de respondre la pregunta “ és la propietat?”, no hi podria respondre dient: “és un robatori?” La possessió individual és justa, la propietat és injusta. Suprimiu la propietat, conservant la possessió, i ho canviareu tot en lleis,el govern, l'economia, les institucions. Expulsareu el mal de la Terra. -PROUDHON 

Individualisme possessiu: l'home és l'únic amo d'ell mateix i no depèn de la societat ja que aquesta no és més que un gran marcat lliure. Per tant, els individus només es relacionen per un interès propi, per obtenir un benefici. 

Sacralitzar: atribuir caràcter sagrat al que no ho tenia. 

Prometeu: a la mitologia, Prometeu pot ser classificat entre els déus tramposos, que anàlogament és un gegant més que un déu, està associat amb el foc i és castigat a ser encantat a una roca i turmentat per una serp.  

Providencialista: creença en que Deu es l’únic protagonista i subjecte de la història. 

Doctrina social de l’esglèsia: la doctrina social de l’esglèsia és un cos dosctrinal desenvolupat per magisteri de l’Esglèsia catòlica sobre temes com la riquesa i la pobresa,l’economia, les organitzacions socials i l’Estat.Es considera que els seus fonaments van ser  l’encíclica Rerum Novarum , que el papa Lleó XIII publicà al 1891, advocava pel distribuisme econòmis i condemanava el socialisme, tot i que les seves arrels podien arribar fins als escrits de pensadors catòlics. 

Qüestió romana:  La Qüestió Romana fou el conjunt de fets que conduïren a l'ocupació i desaparició dels Estats Pontificis durant el procés d'unificació italiana. 

Cosmovisió reaccionària i integrista: diverses corrents religioses que promouen la interpretación literal d’un text sobre una interpretación contextual y consideren certs texts com una autoritat màxima, davant el qual cap autoritat pot revelar-se y hauria d’imposar-se sobre les lleis de les societats democràtiques. 

Jusnaturalisme racionalista: corrent ètic o filosòfic que considera que tota persona té una sèrie de drets inherents, de validesa universal. Dins aquest corrent, potenciat per Locke, i molts de cops per l’Església, es considera la propietat com un dret universal i natural, impresciondible també per a la llibertat de l’individu. 

Col·lectivisme tecnocràtic: El comunisme aplicat, col·lectivitzà tots els mitjans de producció, però no va arribar a transformar la societat com ho hauria d’haver fet. Va desenvolupar un entramat d’administracions, que acabaren sent una autèntica tecnocràcia, regida per la recerca de la màxima producció, que va fomentar encara més el pensament capitalista. 

Sísif: A l'infern Sísif va ser obligat, per un càstig, a empènyer una pedra enorme pendent amunt per un vessant costerut, però abans d'arribar al cim de la muntanya la pedra sempre rodava cap avall, i Sísif havia de tornar a començar de nou des del principi. Al text, es compara aquesta gran roca amb la propietat. 

Totalitarisme Utòpic: Els socialismes, aplicats, no arribaren als seus objectius finals i es convertiren en vertaders totalitarismes, règims mancats de llibertat, marcats per una autoritat inqüestionable. Moltes vegades, sobre el principi d’estar vivint o cercant una utopia, es trepitjaven tots els drets individuals, i es justificava l’autoritat abussiva sota discursos demagògics.  

Reserva escatològica dels principis evangèlics: Una cosa escatològica és aquella que només es reserva per als moments últims de la vida. L’Església mai va fer front al capitalisme naixent (com hauria d’haver fet per ser fidel als principis evangèlics) perquè va reservar els motius últims del cristianisme per a l’àmbit espiritual. És a dir, el cristianisme havia de ser una guia moral, i ajudar-nos en els moments difícils, i en els moments últims, pero no s’havia de ficar per res ni en política ni en economia.  

Capitalisme d’Estat: Pot tenir múltiples significats, segons el que li donem al mot “capitalisme”. Per tant, pot significar: 

-Economia capitalista en la qual l'activitat econòmica de les empreses privades és regulada per l'Estat. 

-Economia socialista-estatal les empreses públiques de la qual són administrades amb criteris capitalistes. 

Sistema socioeconòmic col·lectivista en el qual la burocràcia s'apropia del capital que administra (segons el text) 

L'economia d'una nació administrada com una única societat anònima, podent ser ama de la major part dels béns i la riquesa de la nació. 

  

Possibilisme polític: És una forma d’oportunisme polític d’un partit o d’un particular que, tot i conservar la fe en els propis principis ideològics, està disposat a cedir en alguns punts del propi programa i a pactar amb altres partits o corrents, en canvi d’obtenir objectius parcials i immediats o de mantenir-se en el poder. És oposat al radicalisme i hom el justifica adduint la necessitat d’adaptació a noves circumstàncies. 

  

Esclavitud moderna: Milions d’homes, dones i infants, actualment són esclavitzats. Però a aquesta explotació no és reconeguda com a esclavitud, encara que les condicions són les mateixes: són venuts com objectes, estan obligats a treballar per uns salaris amb els que els hi és quasi impossible sobreviure o sense salari, i viuen a mercè dels seus ocupadors. 

L'esclavitud contemporània adopta diverses formes i afecta a persones de totes les edats, gèneres i races. 

Tipus d’esclavitud: 

 -El treball en condicions de servitud 

 -El treball forçós 

 -Les pitjors formes de treball infantil 

 -L'explotació sexual de nens i de nenes amb fins comercials 

 -El matrimoni precoç i el matrimoni forçat 

 -L'esclavitud tradicional o "propietat personal" 

  

Antonomàsia:És una sinècdoque que consisteix en posar el nom sobrenom pel propi, o el propi pel sobrenom. 

És la substitució d'un nom propi per una expressió. Exemple: ‘’Ciutat eterna’’ a Roma. 

Providencialisme: Creença segons la qual la voluntat de Déu és evident en cada esdeveniment. Pot, a més a més, ser descrit com la convicció que el poder de Déu (o Divina providència), és tan completa que l'home no pot igualar la potència divina, ni comprendre la integritat del seu projecte. Un altre aspecte del providencialisme és la convicció que el pla de Déu sobrepassa tot control humà, i que, de vegades, allò es pot expressar per esdeveniments aparentment nefastos sobrevenint a bones persones. Pot igualment ser comprès com la convicció que, tot el que sobrevé, ho és per al més gran bé. 

El Concili Vaticà II fou un concili ecumènic de l'Església Catòlica i un dels esdeveniments històrics que van marcar el segle XX. Va ser convocat pel Papa Joan XXIII, qui el va anunciar el de gener de 1959. 

El Concili es desenvolupà en quatre períodes de sessions: 

·         Primer, de l'11 d'octubre al 8 de desembre de 1962 

·         Segon, del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963 

·         Tercer, del 14 de setembre al 21 de novembre de 1964 

·         Quart, del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965 

El primer fou presidit pel mateix papa en la tardor de 1962, però no va poder concloure aquest concili ja que va morir un any després, (el 3 de juny de 1963). Els altres tres períodes de sessions van ser convocats i presidits pel seu successor, el papa Pau VI, fins a la clausura. La llengua oficial del concili va ser el llatí. 

Ha estat el concili amb més representatiu de tots, amb una mitjana d'assistència d'uns dos mil "pares conciliars" procedents de totes les parts del món i d'una gran diversitat de llengües i races. A més, hi van assistir membres d'altres confessions religioses cristianes