Context
Aristòtil, originari de Macedònia alumne de l’Acadèmia de Plató en va fer de professor vint anys. Després de la mort de Plató va abandonar l’Acadèmia i tornà a Macedònia per fer-se càrreg de l’educació d’Alexandre el Gran. Després de la mort d’aquest, Aristòtil serà acusat d’espionatge a favor de Macedònia i fogirà d’Atenes per no ser ajusticiat. Va morir l’any següent a l’exili. Va escriure dos tipus d’obres les destinades el públic que s’han perdut (exoteriques) i les que s’emproven al Liceu ( esotèriques). Aquestes darreres varen ser ordenades per Andròmic de Rodes al segle I, però Jaeger a principis del segle XX va considerar aquesta ordenació errònea. El motor que determina el pensament d’Aristòtil es acabar amb la polèmica iniciada per Heràclit i Parminedes sobre la coexistència de l’ésser a el moviment. Plató separa els éssers ( món inteligible) dels mòbils ( món sensible) però sense fer-los compatibles com serà la intenció inicial d’Aristòtil.
Ciència i substància
Doncs bé, com de tota la la salut hi ha una sola ciència, igualment això també s ‘esdevé en altres coses.
Idea principal : com be diu el títol del text o comentar “ciència i sustància”, aquesta seria la idea principal per al filòsof la ciència seria l’arge. Al meu parer hi ha dues idees secundàries principals. La primera es la diferència entre ciència i sustància. Aristòtil a l’inici del fragment fa una comparació de la ciència amb la salut. La seva intenció crec que és que les ciències no han de tenir per objectiu els essers individuals. Si no les lleis que regeixen tots els éssers de la mateixa naturalesa. La segona idea seria que la metafísica és la cièncoa de l’ésser en quant a ésser i, i per tant, estudiaria la substància.
Temari : metafísica a partir de substància.
Valoració critica: en conclusió la meva opinio és que Aristòtil considera la substància imprensidible perquè contruibï sent tans sols ens. Per tant, allò que comperteixen tots els ens de la mateixa naturalesa és la substància que està formada per la mateixa forma. A més la ciència cerca l’arge de tots els éssers de la mateixa naturalesa.
Aristòtil, fisica
Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, sigui això mogut també per una altra cosa o no, i si ( en el primer cas ) és mogut per alguna cosa que , al seu torn,
Idea principal d’aquest text es que totes les coses són mogudes per un motor primer.
Valor crític
Aristòtil amb aquest text demostra d’existència d’un primer motor immòbil que segons la tradició cristiana seria deu. Aquesta teoria és importatíssim perquè no va ser febatuda fins el segle XVI per Copèrnic. Aristòtil afirma que la terra és immobil el centre de l’univers mentre que la resta del món gira el seu voltant. El primer motor es fora de l’univers de la forma indirecte fa que l’esfera marqui l’inici del moviment i aquest es vagi comunicant a la reina d’esferes inferior.
Política
En efecte. El que cada cosa és, una vegada complert el seu desenvolupament, diem que és la seva naturalesa; així d’un home d’un cavall o d’una casa
Idea principal
És que l’home es un ésser social per naturelessa (l’homees es un animal de política ). Per tant, per Aristòtil la societat no és un fet artificial perque per naturelesa biològica de l’home, aquest està obligat a viure amb societat i , a més com que no és autosuficient es veu obligat a colaborar amb altres grups socials i la política es lo millor d’administració aquests grups socials es a dir, l’Estat.
Valor crític
Des del meu punt de vista d’acord amb Aristòtil que , el millor sistema democràtic. Segons el meu parer la clase social que hauria d’ostentar el poder seria a la clase mitjana a diferència del que pensava Plató. Pens que avui en dia encara s’haurien de valorra un govern com a bo o dolent segoins la seva precupació del interessos públics i privats
Ètica de nicomac
La vida es defineix per una facultat de sensació en el cas dels animals i per una facultat de sensació i de pensament en els homes.
Idea principal
Es que la vida es per naturelas bona i agradable; l’home o percep perquè actua i com que sentim i pensam percebem que a
Valor crític
La idea que presenta Aristòtil en que deferència els animals dels homes hem sembla molt clara. Ens diferència la faculat de pensament. L’home no només en té prou de saber qure es el bé per actuar de forma correcte sino no de voler actuari per a ell la virtut que no pot existir sense l’hàbit, la constància serà sinònim de moderació.
Deu, substància eterna i perfecte
I l’activitat ( de Deu ) és, en si mateixa, vida perfecta i eterna
Idea principal del text es que Déu no nomes es sustancia si no que es la primera substacia necessaria. Es a dir, que va existir sempre i que no pot deixar de existir. Aquesta substancia es immòbil i indivisible.
Valor crític
Segons Aristotil ha de existir una substancia divina perque: el món no pot haver aperagut del no res i ha de tenir una naturelasa diferent de les subtancies sencibles perque son un vivent etern; ha de ser " acte pur" perque es etern i no pot anar canviant; ha de estar exempt de relacions perque es el motor que es mou a si mateix i mou el mon i es unic per evitar el desordre. Avui en dia amb la perspectiva que ens donen els segle sembla logica la necessitat que tenia aritotil de trobar un principi que explicas els esser i el mon, tot i que la seva concepcio es difetent a la del cristianisme perque es diferent a la idea de" deu revelacio ".per tant, es normal que per aristotil la teologia ha de ser la ciencia que estudia la " filosofia primera" ( l'esser en tant que esser) perque qui fa comprencible tots els essers es l'esser divi.
Enteniment agent i pacient
Així doncs, existeix un enteniment que és capaç d’arribar a ser totes les coses i un altre capaç de fer-les totes.
La idea principal del text es quehi ha dos tipis de enteniment : l'agent que seria com unainteligencia cosmica que es immortal i etern . Per exemple això ho relaciona amb la llum que dóna vivor els colors; i el pacient que te una funcio intelectiva normal que mor amb la mort del cos.
Valor critic
per aristotil la potencia intelectiva es una de les tres potencies estructurals de l' anima. Es la funcio superior especifica de l'esser huma que propicia el pas de l'esperiencia els conceptes i principis. Dins aquest funcio aristotil destria l'enteniment agent i el pacient . I la funcio volitiva que s refereix a la capacitat intelectual per estimular l'accio de la voluntat. Es a dir primer pensam i drespres actuam aegons la nostre natiralesa. Estic completament d'acord amb la funcio volutiva l'accio de la voluntat i la funcio intelectual tot i que ma sorpres la diferenciacio entre l'enteniment agent immortal i etern, i l'enteniment
Teologia
Doc IV
Virtut i hàbit
Hi ha doncs, dues classes de virtut, la dionètica
Aquest text ens diu que els virtuts no es produeixen per naturalesa si no que els ha de rebrer i els has d’anar modificant mitjançant el consum.
Doc V
Naturalesa de l’amistat
L’amistat és una virtut cosa acompanyada de virtut i , a més, és la cosa més necessària per a la vida.
Ens diu que un home bo es igual que un amic perquè tu pots tenir molts de bens i no tens amics per això no ets feliç i si fossis la persona més pobre però té amics si que ets feliç.
Textos rosa
Idea principal
Aristotil presenta com idea principal que les essencies de les coses no poden estar separades de les coses mateixes ni tampoc poden explicar l'origen i el devenir o els canvis de les coses contradient a plato
Valor critic
segons aristotil, l anima elabora les idees a partir del coneixement sensible de les coses. Es a dir les coses li faciliten el material perque l'enteniment elebofi les ideees. En canvi plato no parla de eleborar les idees, sino de trobar o recordar. D'aquest manera plato marca l'independencia de l'anima respecta del cos i dels sentits que nomes li serveixen de instrument i no de material.
