martes, 29 de julio de 2014

actividades verbos irregulares

Irregular verbs
infinitive              past simple             past participle                     meaning

arise

awake

be

bear

beat

become

begin

bend

bet

bind

bite

bleed

blow

break

bring

broadcast

build

buy

cast

catch

choose

cling

come

cost
creep

cut

deal

dig

do

draw

dream

drink

drive

dwell

eat

fall

feed

feel

fight

find

fit
flee

fling

fly

forbid

forecast

forget

freeze

get

give

go

grow

hang

have

hear

hide

hit

hold

hurt

keep

kneel

knit

know

lay

lead

lean

leap

learn

leave

lend

let

lie

light l

lose

make

mean

meet

mow

pay

prove

put

quit

read

ride

ring

rise

run

saw

say

see

seek

sell

send

set

sew

shake

shear

shed

shine

shoot

show

shrink

shut

sing

sink

sit

sleep

slide

sling

smell

sow

speak

speed

spell

spend

spin

spit

spill

split

spoil

spread

spring

stand

steal

stick

stink

strike

sting

strive

swear

sweep

swell

swim

swing

take

teach

tear

tell

think

throw

thrust

tread

understand

wake

wear

weave

weep

wet

win

wind

wring

write


actividades frasels verbs

ACCOUNT FOR
ADD UP
ASK AFTER
ASK FOR
ASK OUT
BACK DOWN
BACK OUT
BACK UP
BLOW UP
BLOW UP
BREAK DOWN
BREAK IN
BREAK OUT
BREAK UP
BRING UP
CALL OFF
CALL UP
CARE FOR 
CARRY ON
CARRY OUT
CATC UP
CHECK OUT
CHECK OUT OF
COME ACROSS
COME ALONG
COME AWAY
COME DOWN
COME  LOOSE
COME OVER
COME ROUND
COUNT ON
CUT BACK ON
CUT UP
DO AWAY
DO UP 
HAVE TO DO
DO WITHOUT
DRAG ON
DRAW NEAR
DRAW UP
DROP IN
DROP OUT
FACE UP TO
FALL BEHIND
FALL FOR
FALL THOUGH
FEEL LIKE
FEEL UP TO
FIGURE OUT
FILL IN / UP
FILL IN FOR
FIND OUT
GET ALONG
GET BY
GET OVER
GET THROUGH
GET TOGETHER
GET RID OF
GIVE AWAY
GIVE IN
GIVE UP
GIVE UP
GO ALONG WITH
GO ON
HAND IN
HAND OUT
HANG ON
HANG UP HOLD ON TO HOLD UP
KEEP ON KEEP UP WITH
KNOCK OUT
KNOCK OVER
LAY OFF
LEAVE OUT
LET DOWN
LET IN
LET OUT
LET OFF
LET UP
LOOK BACK ON
LOOK DOWN ON
LOOK FOR
LOOK FORWARD TO
LOOK INTO
LOOK OUT
LOOK UP
LOOK UP
LIVE UP TO
LOOK AFTER
MAKE FOR
MAKE OFF WITH
MAKE OUT
MAKE UP
MAKE UP
MAKE UP WITH
MAKE UP FOR
MIX UP
PART WITH
PASS AWAY
PASS OUT
PASS OUT
PICK ON
PICK OUT
PICK UP
PICK UP
POINT OUT
PULL DOWN PULL OVER
PULL THROUGH
PUT AWAY
PUT BACK
PUT OFF
PUT ON
PUT OUT
PUT UP WITH
RIP OFF
RUN ACROSS
RUN AWAY
RUN INTO
 RUN OUT OF
RUN OVER
SEE ABOUT
SEND FOR
SET BACK
SET IN
SET OFF
SET OUT
SET UP
SHOW OFF
SHOW UP
SHUT UP
SLIP AWAY
STAND FOR
 STAND OUT
STAND UP
SETTLE DOWN
SETTLE DOWN
STAND UP FOR
STAND UP TO
TAKE AFTER
TAKE APART
TAKE CARE OF
TRY OUT
TRY OUT FRO
TURN DOWN
TAKE OFF
TAKE  OFF
TAKE UP
TALK OVER
RTHROW AWAY
THROW UP
TRY ON
TURN IN
TURN INTO
TURN ON
TURN OFF
TURN DOWN
TURN UP
WAIT ON
WALK OUT ON
WARM UP
WATCH OUT
WEAR OUT
WIPE OUT
WORK OUT
WORK OUT
WRITE DOWN

WRITE UP 

politica agraria

1.5. La política agrària.

La principal fita en la política agrària espanyola és l’entrada d’Espanya a la Unió Europea l’any 1986, fet que va representar una forta transformació en la política agrària del govern espanyol per l’adopció de la PAC.

a) LA POLÍTICA AGRÀRIA ESPANYOLA ENTRE 1850-1986.

En aquest període la política agrària espanyola es va centrar a:

- El sistema de propietat de la terra es va intentar modificar amb:
*la política desamortitzadora del segle XIX que cercava modificar la concentració de la gran propietat,
*la reforma agrària de la II República que va intentar expropiar les grans finques i repartir-les entre els pagesos,
*la política de colonització i extensió del regadiu durant el franquisme.
- La correcció del tamany de la propietat de la terra amb:
*la política de concentració parcel·lària des de 1952, que actualment depèn de les comunitats autònomes i consisteix a fixar una unitat mínima de cultiu, per davall de la qual no es poden dividir les parcel·les,
* la legislació sobre grans finques que obliga als propietaris de grans finques sense cultivar a presentar un pla de millora per tal de roturar-les.
- El proteccionisme comercial.

b) LA PAC.

La política agrària comunitària es va adoptar a partir de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i marca, des de llavors, la política agrària espanyola. Les conseqüències que ha tengut la seva aplicació són:

- La integració d’Espanya al mercat interior comunitari.
- La liberalització dels intercanvis amb la Unió Europea, tant d’entrada com de sortida.
- L’adaptació del sector agrari espanyol a la demanda del mercat europeu, que ha implicat la modernització del sector i l’augment de la productivitat i la qualitat dels productes mitjançant els fons estructurals europeus per millorar les infraestructures i els equipaments i el finançament de FSE i del FEOGA per la millora en la qualificació dels pagesos.

Però, el sector agrari espanyol també ha patit els problemes que s’han derivat de l’activitat agrària comunitària:

- Els preus elevats.
- L’establiment de quotes per productes excedentaris.
- La reorientació de la producció cap a productes no excedentaris.
- La destrucció del medi ambient per la intensificació de la producció i l’ús de productes químics ( aquest fet ha obert la via de l’agricultura ecològica ).
- El despoblament de les àrees rurals, problema que pretén solucionar els fons estructurals.

Les regions dedicades a la producció d’aquells productes excedentaris ( productes lactis a Cantàbria, cereals a l’interior peninsular ) han patit les conseqüències de forma més problemàtica. En canvi, l’àrea mediterrània i Andalusia han experimentat un fort augment de l’agricultura d’horta ja que són productes amb una alta demanda al mercat europeu.




Aquest apartat correspòn a l´apartat 1.

n  EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA AGRÀRIA:
u 1900-1920: 4.500.000 de personas (60,3% del total de població activa en 1900 i 57,2% en 1920) Sistema agrari tradicional: molt de treball humà en la realització de les activitats agràries.
u  1920-1936: 46% en 1930. Augment d´ importacions d´adobs minerals i maquinària agrícola i dels rendiments per hectàrea, no se tornarà aconseguir la mateixa productivitat fins a finals dels anys 50.
u 1939-1950: es torna a l´ agricultura tradicional. Augment de població agrària (49% de la població activa). Dels 4084 tractors contabilitzats en 1932 se passa a tan sols 56 en 1946. La importació d´ adobs minerals descendeix fins a la sisena parte. Els beneficis mitjans per ha. cauen en picat i els salaris agraris arriben a la meitat del valor que tenien en 1936.

u 1951-1975: En 1960 la població rural cau a 39,7% (5 millons de persones), degut a l´ èxode rural. En 1956, hi havia 30.000 tractors matriculats.
u  1975- 1985: Éxode rural disminueixen 1.300.000 persones, a un ritme de 125.000 anuals, arribant a l 15,7% en 1980.
u Desde 1985 fins a l´ actualitat: la tendència a expulsar població activa és constant i inherent al canvi tecnològic. Mentre que en els anys 50 hi havia 2 treballadors per empresari, avui dia hi ha dos assalariats per cada tres empresaris. Això , unit a l´envelliment de la població fa que la població activa agraria disminueixi i tan sols, en algunes zones d´ agricultura emergent, sigui compensada amb emigrants fixes (cultiu d´hivernacle en Murcia, Almeria y SE) o temporers (recollida de fruites en Lleida, verema, recollida de l´oliva, maduixes a Huelva, taronges en el llevant peninsular...). En 2003 la població activa agraria era de 964.000 (un 5,9 del total de població activa total, el conjunto d´ Europa el 4% )









ELS ESPAIS DE L’ACTIVITAT PESQUERA.

La pesca és una activitat econòmica tradicional que perd pes en el conjunt de l’economia. Però en algunes regions ( Galícia ) és una activitat molt important. També en la dieta de la societat espanyola, la pesca ocupa un lloc privilegiat ( 40Kg/hab/any ). 

1. L’activitat pesquera.

a) L’ESPAI DE PESCA.

El litoral espanyol es divideix en vuit regions de pesca. La més important des del punt de vista de les captures és la regió del nord-oest, seguida de les altres regions de l’Atlàntic.

b) LA PRODUCCIÓ PESQUERA.

Les espècies capturades són: 75% peix i 25% altres. Destaca pel valor al mercat, el peix blanc; per la quantitat de les captures, espècies com: sardines i anxoves; per a la indústria de conserves destaca la tonyina.
La producció pesquera es destina a consum humà en fresc o en diferents formes de transformació industrial.

La quantitat de pesca desembarcada presenta un clar increment fins el 1976, bàsicament, per: l’augment de la demanda interna, la llibertat de pesca i el creixement de la flota. A partir de 1976, la quantitat de pesca desembarcada presenta un clar descens a causa, bàsicament, de: l’esgotament dels caladors nacionals, les restriccions a la llibertat de pesca i l’establiment de quotes comunitàries, a partir de 1986.

2. Crisi i problemes de l’activitat pesquera.

2.1. La crisi.

Es manifesta en els indicadors següents:

- El descens de la població activa al sector.
- La disminució de la contribució de la pesca al PIB, a l’entorn de l’1%.
- La balança comercial deficitària per l’elevada demanda interna.

2.2. Problemes del sector.

El principal problema és la insuficiència dels recursos.

a) ELS CALADORS.

Són els llocs on es localitza un major nombre de peixos i la major part dels vaixells pesquen.

- Els caladors nacionals tenen recursos modestos perquè la plataforma continental del litoral espanyol és reduïda i la sobreexplotació d’aquests caladors.
- Els caladors comunitaris estan sotmesos al sistema de quotes que es fixen anualment amb la finalitat d’assegurar la sostenibilitat i que es reparteixen entre els vaixells comunitaris autoritzats.
- Els caladors internacionals presenten restriccions des de 1974 per un procés d’ampliació de les zones econòmiques exclusives de pesca fins a les 200 milles ( 170 Km ) de la costa. Des d’aquest moment, la flota espanyola passa a dependre d’acords de pesca amb altres països i, com a conseqüència, la flota ha de reduir les captures.

b) PROBLEMES ESTRUCTURALS.

- La població activa està en progressiva disminució i envelliment. Les causes que expliquen aquesta disminució són: la crisi de la pesca artesanal per l’esgotament dels caladors, la mecanització del treball als grans vaixells i la reducció de les llicències de pesca. L’envelliment afecta, sobretot, la població activa en la flota artesanal.
- La flota pesquera espanyola va tenir un creixement espectacular fins el 1977 per les raons següents: el fort augment de la demanda de peix, el baix preu del combustible, el lliure accés als caladors internacionals i les facilitats per la renovació i modernització de la flota. Actualment, la flota espanyola de vaixells de pesca presenta un tamany excessiu per l’encariment del combustible i l’establiment de zones econòmiques exclusives de pesca a les 200 milles. Una altra característica de la flota espanyola és el nombre excessiu d’embarcacions de petit tonatge, molt antiquades des del punt de vista tecnològic, que es dedica a la pesca artesanal prop de la costa i que contribueix a la sobreexplotació dels caladors nacionals.

c) PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.

Els principals problemes mediambientals del sector pesquer espanyol són: la sobreexplotació dels recursos i la contaminació de les aigües pels abocaments agraris, urbans, industrials i de petroli.

3. La política pesquera: regulació i reconversió del sector.

La política pesquera espanyola es en la regulació i reconversió del sector que, des de 1986, s’inclou en la política pesquera comunitària ( PPC ). Aquest fet suposa la renúncia del govern espanyol en favor de les directrius comunitàries. Aquest fet ha portat unes conseqüències al sector de la pesca:

- Espanya s’ha integrat en el mercat interior comunitari amb la qual cosa els preus dels productes pesquers es fixen amb antelació.
- La liberalització dels intercanvis en el marc de la Unió Europea.
- L’adopció comunitària de mesures de regulació, reconversió i protecció mediambiental.

a) LA REGULACIÓ DE L’ACCÉS ALS CALADORS.

La Unió Europea regula l’accés de la flota espanyola als caladors comunitaris i gestiona els acords pesquers amb altres països. Els acords més antics són amb Marroc, però no es renoven des de 1999 i la Unió Europea subscriu acords amb altres països africans i de l’Índic.

b) LA RECONVERSIÓ I AJUSTAMENT ESTRUCTURAL.

La Unió Europea ha obligat a Espanya a un ajustament estructural que suposa la reconversió i modernització de la flota i el desenvolupament de noves activitats a les àrees afectades per la reconversió. La Unió Europea ha aportat ajudes des dels fons estructurals ( FSE i IFOP ). Les mesures adoptades són:

- La reducció del tamany i nombre de les embarcacions mitjançant les mesures següents: la destrucció de vaixells, l’abandonament voluntari de l’activitat pesquera i les jubilacions anticipades.
- El traspàs de vaixells a empreses conjuntes amb altres països.
- La renovació i modernització de la flota i la millora dels equipaments portuaris.
- La concessió d’ajudes a les regions afectades de forma negativa per la reconversió, amb l’objectiu de crear infraestructures que atreguin inversions i de formar la població activa al sector en risc de perdre la feina.
- El desenvolupament de cultius marins o aqüicultura i de la investigació per estudiar formes d’obtenir recursos marins a través de l’Institut espanyol d’oceanografia ( IEO ). L’aqüicultura s’ha plantejat com la solució al problema dels recursos marins. Espanya presenta unes condicions favorables per al desenvolupament d’aquesta activitat ja que el litoral espanyol presenta costes llargues de característiques diverses, un clima adequat i la possibilitat d’explotar espècies de qualitat amb alts rendiments. Tot i això, l’aqüicultura ha tardat a desenvolupar-se pels elevats costos d’instal·lació que desanimen la iniciativa privada, per la contaminació de les aigües, per la irregularitat dels rius espanyols, per la manca de tècnics preparats i per la dependència de l’exterior en el tema d’abastiment d’ous. Per aquestes raons, l’aqüicultura rep l’impuls del govern espanyol, que promou la construcció d’instal·lacions, i da la UE que aporta fons pel cultiu de noves espècies, per la creació d’infraestructures i per la incorporació de treballadors del sector pesquer tradicional. A Espanya, l’aqüicultura es practica als rius i a la mar. A l’aigua dolça s’hi practiquen activitats diverses: la cria de peixos per al consum humà ( destaquen: Galícia, Castilla – León, Castilla – La Mancha i Catalunya ), la cria de crustacis ( destaquen: l'àrea de les maresmes del Guadalquivir i Doñana ) i la producció d’ous i peixos per a la repoblació. A l’aigua salada, la producció s’orienta a la cria de mol·luscos ( musclo a Galícia, ostres a Catalunya ) i la cria de peixos en règim intensiu i extensiu, com llobarro, orada o turbot.

c) LA POLÍTICA REFERENT ALS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.

En aquests sentit, bàsicament, s’han pres mesures contra la sobreexplotació i la contaminació. Un exemple d’aquesta política són les mesures següents:

- L’establiment de quotes.
- La restricció o prohibició d’alguns tipus de pesca, per exemple l’ús de xarxes d’arrossegament.

- La recuperació dels caladors nacionals mitjançant la repoblació, la defensa de les talles mínimes, l’increment de la vigilància i la lluita contra la contaminació.

vocabulari geografia

VOCABULARI TEMA 6

Població activa, població ocupada: conjunts de personaes que estan en edat de treballar, 16-67 anys i tenen un joc de feina.
 Privatització: empreses que en algun moment són de titularitat pública i pasen a ser del sector privat, Ex: repsol, aceralia,argentia.
 Sector secundari: sector de l'economia d'un país que es caractertiza per activitats industrials que tranformen les matèries primeres amb productes elavorats, S'inclouen les acivitats extractives (mineria, industria i contruccio) i supossael 31% del PIB español.
 Sector privat: part del sistema economic que no està directmnet participat per l'administració púbica.
 Sector Públic: Part del sistema economic que depen total o parcialment d'una entitat pública, per tant els seus beneficis o pèrdues everteixen directament dinsla societat.
 Taxa d'atur: indicador que relaciona la població activa desocupada amb la població  total. s'expresa en %.
 Taxa d'ocupació: indicador que reelacioa la població activa ocupada amb la població activa total i s'expressa en %.
 Treball a temps parcial: activitat humana que desenvolupa uns serveis durant certes hores del dia, a les setmanes ,el mes o l'any inferior el considerat habitual. Pot ser per un temps indefinit o d'una durada determinada.
 Creixement sostenible: concepte econòmic social i ecològic entorn de les relcions entre les societats i el medi ambient. Preten ser una manera d'organitzar l'activitat humana de tal mae¡nera que les societats i els seus membres siguin capaços de les seves necesitats actuals al mateix temps que es manté la biodiversitat per tal de garantir-la a les futures generacions.
 Recursos renovables: Recursos no contaminants considerants inaxeuribles, són recursos els quals la seva regeneració és gairebé inmediata i tot i sobre explotar-los no s'esgoten ''mai''. Ex: vent, sol, aigua.
 Recurs no renovable: són aquells recursos que tarden milions d'anys en formar-se i el ritme d'explotació és molt més ràpid que el de regenaració. Son recursos contaminants i xeuribles. Ex: carbó, petroli, gas natural...
 Energies alternatives: formes d'energia que presenten unes característiques determindes com puguin ser la producció desantralitzada, la transformació neta i el consum a llocs no allunyats del punt d'origen. Ex: eòlica, solar, geotèrmica, mareomotriu, agroenergia...
 Parc tecnològic: Espai industrial de reset construcció, fora de límits urbans, ben comunicat per autovies o autopistes... prop de centres universitaris i d'investigació, prop de lavoratoris d'alta tecnologia i dotats d'un servei de màxima qualitat on es desenvolupa la tecnologia més abansada. Ex: zona de tres cantos a Madrid, Sardenyola del Vallés...
 Deslocalització industrial: és el trasllat d'una indústria cap a espais periférics, degut el canvi de les noves estratègies capitalistes amb la finalitat d'btenir l'empresari més beneficis ja que a n'questes zones la mà d'obra i les restriccions en el medi solen ser baixes. Ex: Camper.
 Zur: ( zones d'urgent reindustrialització) instrument polític  posat en pràctica a Espanya l'any 1983 ab l'objectiu de promocionar laa creació de noves indústries  a n'aquelles zones que havien quedat desfasades industrialment parlant. A n'aquestes indústries s'els oferia i concedia crèdits perque s'enanasin modernitzant i equiperant  a l'indústria tecnològica del moment: Zones: Galicia ( Vigo/ el ferrol), País Basc, Catalunya, Madrid, Càdiz. Reindustrializació: renovació tecnològica de l'indústria amb la finalitat de dinamitzar un mercat intern i augmentar el volum d'explotacions.
 Reconversació industrial: adaptació d'un sistema productiu no rentable que s'havia quedat desfasat degut a un canvi tecnològic amb les noves exigències del mercat basat en l'ús de tecnologies qu permetin unes condicions de competitividad al mercat. Aquesta llei és va fer dia 5 de Juny, llei-89 i les àrees afectades eren Vigo, Ferrol, País Basc.
 Indústria Puntera: aquella indústria que aplica les noves tecnologies  en la millora de la producció, gestió i obtenció de productes nous. La formen sectors com l'informatica, robòtica... i aplicacions industrials científiques i sanitàries. Ex: investigacions sanitàries, telefonia movil,vio tecnologíes,tecnologia làser.

 Indústria madura: són aquelles indústries que han arribat en el màxim del seu desenvolupament i s'han estancat degut a l'ús d'una tecnologia inadecuada. Sector que actualment està en crisi y es veu afectat per una reducció de la demanda per un descens de la compatitividad i per un enderriment de la tecnologia. Ex: indústria naval, mineria i metal.lúrgia.
 Indústria Sumergida: es aquella que no figra a la llista de la seguretat social i es realitza de forma clendestina per evitar controls fiscals, permet la subsistencia marginal d'un sector de la població encare qu sense oferir remuneracions legals als treballadors. Ex: professor de repàs. Economia submergida: Conjunt d'activitats no contemplades a les estadístiques oficials degut a la seva iegalitat. Permet la subsistència d'un sector marginal de la població sense consedir un sou reconegut: Ex: professor de repas, picaprader...

VOCABULARI TEMA 7
Cadena hotelera: conjunt d'establiments d'ospedatge que formen part d'una mateixa empresa o compañia. Ex: Iberostar, Garden...
Ocupació extrahotelera: Conjunt d'espedatges turístics conjunts a l'hotel, pisos, chalets, cases unifamiliars, campings... que són ocupats durant un període de vacançes.
Rendaa percàpita: Indicador econòmic que sobté dividint la renda nacional entre el nombre d'habitants d'un país. Ex: Luxemburg, Paisos baixos, Àustria, Irlanda... Espanya ocupa el número 13 de 27 paisos que hi ha.
Balança de pagaments: és un registre sistemàtic de les transacions econòmiques ocorregudes durant un període determinat, entre els residents d'un país i els de la resta del món. Segons els fons monetari internacional es compon de 5 parts: mercaderies, serveis, rendes, tranferencies i capitals.
Balança comercial: diferència entre el valor de les exportacions i importacions (+ o -)i quest balanç també inclou els interncavis de serveis com el transport, turisme, viatges...
Balearització: model d'estructuració econòmica territorial de les illes balears en els anys 60/70. Implica un desequilibri sectorial amb ipertrófia cap el sector turístic, lligat a una dependència molt grosa de l'exterior. Territorialment es tradueix amb una edificació exagerada en el litoral no sempre acompanyada d'una bona planificació. Ex: Puntaballena, Magaluf, Santa Ponça, Calvià...
Estacionalitat Turística: és l'atracció que poseeix un lloc turístic durant una determinada época de l'any. L'utilització d'infrastructures de forma discontínua incideix en la seva rendibilitat alhora que la població pot experimentar canvis d'activitat o estar a l'atur. Per evitar-ho aquests efectes negatius es serquen solucions com el turisme alternatiu ( cicloturisme, ecoturisme,turisme de fires i congressos, gastronómic, turisme nàutic i de creuers).
Àrea d'influències: àrea central que actua com a pol d'atracció, centres de sesició i on es localitzen els serveis i questa u organitza l'espai del seu voltant i les relacions s'estableixen entre el  centre i la parifèria. Ex: Brcelona--- Terrsa, Sabadell.
Oberbooking: Excés de reserves de plaçes d'avió, places de hotel, tren... sobre el total de plaçes disponibles. Aquesta situació es dona quan els empresaris contracten un nombre de reserves superior amb la capacitat d'establiment o de transport.
Residus urbans: conjunt de deixalles de distinta fracció que genera una zona urbana, podem trobar matèria orgànica, paper, cartó, vidre, plàstic, tèxtil..., aquests residus avui dia els podem trobar en els contenidors del punts verd. Ex: Son reus.
Tur operador: agències especialitzades que desde el mateix país d'origen organitzen paquets turítics  a nivell internacional.  Aquests paquets innclouen l'estada, el viatge, visites, menjar... amb uns preus molts avantallosos per els clients. Ex: Tui, Tomson, Tomas Cook.
Transport discrepcional: Servei de transport colectiu que no fa viatges regulars. Ex: contratació d'un taxi, d'un bus...
Transport regular: servei de transport colectiu que es fa seguint uns horaris establerts i unes rutes establertes. Ex: Tib, tren...
Terciarització: procés pel qual una societat modifica l'estrucura econòmica de la seva població activa augmentant el nombre de persones fent feina al sector terciar amb retiment del sector primari i sector secundari.
Turisme alternatiu: turisme que serca noves alternatives a un model típic com pugi ser Mallorca (sol i platja) i serca altres aalternatives que no estigin sobrexplotades, aquest turisme es fa per donar sortida a un turisme inicial que a n'aquests moments està masa explotat o per evitar estacionalitat turística. Ex: turisme rural, gastronòmic, fires i congresos...
Ecoturisme: turisme alternatiu molt especialitzat que es dona en els paisos desenvolupats i consisteix amb un turisme molt respectuós amb el medi ambient i amb les activitats que es desenvolupen. Es vol promocionar l'activitat turística a zones rurals sense provocar un impacte ambiental i afavorir la participació activa i beneficiosa per les poblacions locals. Ex: parc natural de l'albuufera, visistes guiades a la srra de tramuntana...
Turisme de mases: tipus de turisme que es va desenvolupar en els anys 60 com a conequència de labaratiment del transport, de l'augment del poder adquisitiu i de l'augment del temps lliure, aixó va fer que una part de la societat decidís pasar les sves vacançes enfora de la seva residència habitual, aquest turisme sol ser de clase mitjana baixa i a provocat una especulació desmaurada en la construcció d'allotjaments. També a provocat una desfuguració paisatgística i alteracions en els ecosistemes. A causa de la manca de control públic i autoritats locals que veien una font d'ingrasos molt important obviant les consequencies negatives que produia, Turisme de Mallorca dels 80 fins el 2000.
Esponjament: Reconstrucció de la fasana aa primera linea de costa que va provocar la construcció massiva d'hotels el anys 70. Per part de les administracions es secaven noves fórmules per desfer l'urbanisme desmesurat que s'havia fet els 60/70, és una mesura necesària per evitr la degradació urbanística i medioambiental que va provocar el tursime els inicis. Ex: Devolució d'hotels a punta ballena, s'arenal, Calvià, Magaluf i posar-los a 2 línea de platja.

VOCABULARI TEMA 8
Sens: llista pública i oficial allà on consten les dades personals de tots el habitants d'un terme municipal durant un any. A n'questes dades consten l'edat, el sexe, l'estat civil, professió... de la població d'un territori. Els sens es realitza cada 10 anys i les seves característiques són: És universal sense omnicions ni duplicitats.
Padró: Lista pública i oficial allà on queden registrades totes les dades de caràcter demogràfic d'una població. es realitza cada 5 anys i tota persona a d'estar enpadronada en un sol municipi.
Densitat de població: nombre d'habitants que hi ha a un territori dividit per la superfície d'aquest territori. Ex: Brasil i Calcuta, S'expressa en habitants per km quadrat. Les zones amb densitat de població elevades, com Calcuta o Brasil amb densitat de població el voltant de 3000/ 3500 habitants per kilometre quadrat s'anomenen zones de concentració demogràfica, per altra banda zones amb densitat de població baixa com Australia amb 4 habitants per km quadrat s'anomenen zones de buit demogràfic. Madrid té 800 habitants per km quadrat, tot Espanya 89/ 90 habitants per km quadrat.
Cicle demogràfic antic: model que es caracteritza per unes altres taxes de natalitat i unes altres taxes de mortalitat. Correspon a països subdesenvolupats allà on hi ha avanços científics sanitaris, a Espanya varem tenir aquest civle en el segle 19.
Cicle demogràfic modern: model que es caracteritza per unes baixes taxes de natalitat i mortalitat gràcies als avanços cientificosanitaris i culturals de la població . A Espanya tenim aquest cicle demogràfic.
Taxa de natalitaat: taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de naixements que hi ha en un any. És calcula per cada 1000 habitants. És alta en els paisos subdesenvoluppats, i baixa en els paisos desenvolupats. És alta a Afganistan i baixa a Espanya.
Taxa de mortalitat: taxa utilitzada a temografía per indicar el nombre de defuncions d'una població durant un anys per cada 1000 habitants. En els paisos rics és baixa i en els paisos pobres és alta, i les causes de mortalitat són molt diferents a paisos pobres i paisos rics.
Taxa de mortalitat infantil: taxa utilitzada en demografia per indicar el nombre de morts que hi ha en una població abans de produir un anys de vida. Aquesta xifra es mira per cada mil nins nascuts vius. Paisos subdesenvolupats és molt elevada i en els paisos rics no ho és.
Taxa de fecunditat: taxa utilitzada en demografiaque relaciona el nombre de naixaments que és produeixen durant un any per cada 1000 dones en edat de procrear. Aquesta edat està cmpresa entre els 15 i 9 anys. Ex (alta) Afganistan 7'8 i a Espanya es de 1'2 per dona.
Taxa de feminitat: relacioons el nombre de naixements femenins amb els masculins i el resultat és el %.
Taxa de masculinitat: Relaciona el nombre de naixements masculins amb els femenins i el resultat és el  %.
Taxa d'envelliment:
Creixement natural o vegetatiu: diferencia entre el nombre de naixements i el nombre de defuncions que hi ha en un pais durant un any. Si hi ha més naixements que defuncions hi ha un creixement positiu, si hi ha més defuncions que naixements és negatiu.
Creixement real: balanç entre el creixement vegetatiu i el saldo migratori. Per tant obtenim una xifra més proximada de la població.
Saldo migratori:  diferencia que hi ha amb el nombre d'emigrants i inmigrants en un determinat lloc durant un any. Si hi ha més inmigrants que emigrants el saldo serà positiu, si hi ha més emigrants que inmigrants serà negatiu.
Emigració intercontinenttal: desplaçament espaciaal de la població que es realitza entre diferents continents.
Migració pendular: Desplaçament d'una persona entre el seu lloc e residenci o e seu lloc de feina o estudi. La seva freqüència sol ser diària o exepcionalment setmanal, generalment es caracteritza desde les perifèries cap a la cciutat (naixement centrípet) en cas que també es pot donar en sentit contrari ( moviment centrífug). Ex: gent d'inca, manacor..... que tots van a fer feina a Palma// de Palma a fer feina els polígons.
Moviment migratori de retorn: moviment d'una població que implica un desplaçament de retorn cap el paí d'origen des d'on s'havia partit anys enrrera en la recerca d'unes condicions d vida millors. Ex: Venesolans que tornen l'nys 2000 a Esoanya o a les illes balears.
Polació concentrada: agrupació de pensions en nuclis més o menys grans formant pobles, nuclis a ciutats.
Població dispersa: Agrupació de persones que es concentren en habitatges de forma dispersa aillats damunt un territori. Ex població dispersa: finca de camp, població concentarda, Mancor de la vall (Mallorca).

Piràmide de població: es una  gràfica que representa l'estructura segons el sexe i l'edat d'una població. Normalment les piràmides de població es reaitzen a partir dde les dades extretes del padró o del sens. La gràfica resultant permet realitzar comparacions de les característiques d'una població i permey observar fenómens demogràfics a curt termini i llarg termini amb els quals poder fer estudis demogràfics. Trobam diferents tipups de piràmides com progresiva ( població jove) estacionaria (població madura) regresiva ( corresponent a una població envellida).