VOCABULARI TEMA 6
Població activa, població ocupada: conjunts de personaes
que estan en edat de treballar, 16-67 anys i tenen un joc de feina.
Privatització: empreses que en algun
moment són de titularitat pública i pasen a ser del sector privat, Ex: repsol,
aceralia,argentia.
Sector
secundari: sector de l'economia d'un país que es caractertiza per activitats
industrials que tranformen les matèries primeres amb productes elavorats,
S'inclouen les acivitats extractives (mineria, industria i contruccio) i
supossael 31% del PIB español.
Sector privat: part del sistema economic
que no està directmnet participat per l'administració púbica.
Sector
Públic: Part del sistema economic que depen total o parcialment d'una
entitat pública, per tant els seus beneficis o pèrdues everteixen directament
dinsla societat.
Taxa d'atur: indicador que relaciona
la població activa desocupada amb la població
total. s'expresa en %.
Taxa
d'ocupació: indicador que reelacioa la població activa ocupada amb
la població activa total i s'expressa en %.
Treball
a temps parcial: activitat humana que desenvolupa uns serveis durant
certes hores del dia, a les setmanes ,el mes o l'any inferior el considerat
habitual. Pot ser per un temps indefinit o d'una durada determinada.
Creixement
sostenible: concepte econòmic social i ecològic entorn de les
relcions entre les societats i el medi ambient. Preten ser una manera
d'organitzar l'activitat humana de tal mae¡nera que les societats i els seus membres
siguin capaços de les seves necesitats actuals al mateix temps que es manté la
biodiversitat per tal de garantir-la a les futures generacions.
Recursos
renovables: Recursos no contaminants considerants inaxeuribles, són recursos els
quals la seva regeneració és gairebé inmediata i tot i sobre explotar-los no
s'esgoten ''mai''. Ex: vent, sol, aigua.
Recurs
no renovable: són aquells recursos que tarden milions d'anys en
formar-se i el ritme d'explotació és molt més ràpid que el de regenaració. Son
recursos contaminants i xeuribles. Ex: carbó, petroli, gas natural...
Energies
alternatives: formes d'energia que presenten unes característiques
determindes com puguin ser la producció desantralitzada, la transformació neta
i el consum a llocs no allunyats del punt d'origen. Ex: eòlica, solar,
geotèrmica, mareomotriu, agroenergia...
Parc
tecnològic: Espai industrial de reset construcció, fora de límits
urbans, ben comunicat per autovies o autopistes... prop de centres
universitaris i d'investigació, prop de lavoratoris d'alta tecnologia i dotats
d'un servei de màxima qualitat on es desenvolupa la tecnologia més abansada.
Ex: zona de tres cantos a Madrid, Sardenyola del Vallés...
Deslocalització
industrial: és el trasllat d'una indústria cap a espais periférics,
degut el canvi de les noves estratègies capitalistes amb la finalitat d'btenir
l'empresari més beneficis ja que a n'questes zones la mà d'obra i les
restriccions en el medi solen ser baixes. Ex: Camper.
Zur: (
zones d'urgent reindustrialització) instrument polític posat en pràctica a Espanya l'any 1983 ab
l'objectiu de promocionar laa creació de noves indústries a n'aquelles zones que havien quedat
desfasades industrialment parlant. A n'aquestes indústries s'els oferia i
concedia crèdits perque s'enanasin modernitzant i equiperant a l'indústria tecnològica del moment: Zones:
Galicia ( Vigo/ el ferrol), País Basc, Catalunya, Madrid, Càdiz. Reindustrializació: renovació tecnològica de
l'indústria amb la finalitat de dinamitzar un mercat intern i augmentar el
volum d'explotacions.
Reconversació
industrial: adaptació d'un sistema productiu no rentable que s'havia
quedat desfasat degut a un canvi tecnològic amb les noves exigències del mercat
basat en l'ús de tecnologies qu permetin unes condicions de competitividad al
mercat. Aquesta llei és va fer dia 5 de Juny, llei-89 i les àrees afectades
eren Vigo, Ferrol, País Basc.
Indústria
Puntera: aquella indústria que aplica les noves tecnologies en la millora de la producció, gestió i
obtenció de productes nous. La formen sectors com l'informatica, robòtica... i
aplicacions industrials científiques i sanitàries. Ex: investigacions
sanitàries, telefonia movil,vio tecnologíes,tecnologia làser.
Indústria
madura: són aquelles indústries que han arribat en el màxim del seu
desenvolupament i s'han estancat degut a l'ús d'una tecnologia inadecuada.
Sector que actualment està en crisi y es veu afectat per una reducció de la
demanda per un descens de la compatitividad i per un enderriment de la
tecnologia. Ex: indústria naval, mineria i metal.lúrgia.
Indústria
Sumergida: es aquella que no figra a la llista de la seguretat social i es realitza
de forma clendestina per evitar controls fiscals, permet la subsistencia
marginal d'un sector de la població encare qu sense oferir remuneracions legals
als treballadors. Ex: professor de repàs. Economia submergida: Conjunt
d'activitats no contemplades a les estadístiques oficials degut a la seva
iegalitat. Permet la subsistència d'un sector marginal de la població sense
consedir un sou reconegut: Ex: professor de repas, picaprader...
VOCABULARI TEMA 7
Cadena hotelera: conjunt d'establiments d'ospedatge que formen
part d'una mateixa empresa o compañia. Ex: Iberostar, Garden...
Ocupació extrahotelera: Conjunt d'espedatges turístics conjunts a
l'hotel, pisos, chalets, cases unifamiliars, campings... que són ocupats durant
un període de vacançes.
Rendaa percàpita: Indicador econòmic que sobté dividint la renda
nacional entre el nombre d'habitants d'un país. Ex: Luxemburg, Paisos baixos,
Àustria, Irlanda... Espanya ocupa el número 13 de 27 paisos que hi ha.
Balança de pagaments: és un registre sistemàtic de les transacions
econòmiques ocorregudes durant un període determinat, entre els residents d'un
país i els de la resta del món. Segons els fons monetari internacional es
compon de 5 parts: mercaderies, serveis, rendes, tranferencies i capitals.
Balança comercial: diferència entre el valor de les exportacions
i importacions (+ o -)i quest balanç també inclou els interncavis de serveis
com el transport, turisme, viatges...
Balearització: model d'estructuració econòmica territorial de
les illes balears en els anys 60/70. Implica un desequilibri sectorial amb
ipertrófia cap el sector turístic, lligat a una dependència molt grosa de
l'exterior. Territorialment es tradueix amb una edificació exagerada en el
litoral no sempre acompanyada d'una bona planificació. Ex: Puntaballena,
Magaluf, Santa Ponça, Calvià...
Estacionalitat Turística: és l'atracció que poseeix un lloc turístic
durant una determinada época de l'any. L'utilització d'infrastructures de forma
discontínua incideix en la seva rendibilitat alhora que la població pot
experimentar canvis d'activitat o estar a l'atur. Per evitar-ho aquests efectes
negatius es serquen solucions com el turisme alternatiu ( cicloturisme,
ecoturisme,turisme de fires i congressos, gastronómic, turisme nàutic i de
creuers).
Àrea d'influències: àrea central que actua com a pol d'atracció,
centres de sesició i on es localitzen els serveis i questa u organitza l'espai
del seu voltant i les relacions s'estableixen entre el centre i la parifèria. Ex: Brcelona---
Terrsa, Sabadell.
Oberbooking: Excés de reserves de plaçes d'avió, places de hotel, tren... sobre el
total de plaçes disponibles. Aquesta situació es dona quan els empresaris
contracten un nombre de reserves superior amb la capacitat d'establiment o de
transport.
Residus urbans: conjunt de deixalles de distinta fracció que
genera una zona urbana, podem trobar matèria orgànica, paper, cartó, vidre,
plàstic, tèxtil..., aquests residus avui dia els podem trobar en els
contenidors del punts verd. Ex: Son reus.
Tur operador: agències especialitzades que desde el mateix
país d'origen organitzen paquets turítics
a nivell internacional. Aquests
paquets innclouen l'estada, el viatge, visites, menjar... amb uns preus molts
avantallosos per els clients. Ex: Tui, Tomson, Tomas Cook.
Transport discrepcional: Servei de transport colectiu que no fa viatges
regulars. Ex: contratació d'un taxi, d'un bus...
Transport regular: servei de transport colectiu que es fa seguint
uns horaris establerts i unes rutes establertes. Ex: Tib, tren...
Terciarització: procés pel qual una societat modifica
l'estrucura econòmica de la seva població activa augmentant el nombre de
persones fent feina al sector terciar amb retiment del sector primari i sector
secundari.
Turisme alternatiu: turisme que serca noves alternatives a un
model típic com pugi ser Mallorca (sol i platja) i serca altres aalternatives que
no estigin sobrexplotades, aquest turisme es fa per donar sortida a un turisme
inicial que a n'aquests moments està masa explotat o per evitar estacionalitat
turística. Ex: turisme rural, gastronòmic, fires i congresos...
Ecoturisme: turisme alternatiu molt especialitzat que es dona en els paisos
desenvolupats i consisteix amb un turisme molt respectuós amb el medi ambient i
amb les activitats que es desenvolupen. Es vol promocionar l'activitat
turística a zones rurals sense provocar un impacte ambiental i afavorir la
participació activa i beneficiosa per les poblacions locals. Ex: parc natural
de l'albuufera, visistes guiades a la srra de tramuntana...
Turisme de mases: tipus de turisme que es va desenvolupar en els
anys 60 com a conequència de labaratiment del transport, de l'augment del poder
adquisitiu i de l'augment del temps lliure, aixó va fer que una part de la
societat decidís pasar les sves vacançes enfora de la seva residència habitual,
aquest turisme sol ser de clase mitjana baixa i a provocat una especulació
desmaurada en la construcció d'allotjaments. També a provocat una desfuguració
paisatgística i alteracions en els ecosistemes. A causa de la manca de control
públic i autoritats locals que veien una font d'ingrasos molt important obviant
les consequencies negatives que produia, Turisme de Mallorca dels 80 fins el
2000.
Esponjament: Reconstrucció de la fasana aa primera linea de
costa que va provocar la construcció massiva d'hotels el anys 70. Per part de
les administracions es secaven noves fórmules per desfer l'urbanisme desmesurat
que s'havia fet els 60/70, és una mesura necesària per evitr la degradació
urbanística i medioambiental que va provocar el tursime els inicis. Ex:
Devolució d'hotels a punta ballena, s'arenal, Calvià, Magaluf i posar-los a 2
línea de platja.
VOCABULARI TEMA 8
Sens: llista pública i oficial allà on consten les dades personals de tots el
habitants d'un terme municipal durant un any. A n'questes dades consten l'edat,
el sexe, l'estat civil, professió... de la població d'un territori. Els sens es
realitza cada 10 anys i les seves característiques són: És universal sense
omnicions ni duplicitats.
Padró: Lista pública i oficial allà on queden registrades totes les dades de
caràcter demogràfic d'una població. es realitza cada 5 anys i tota persona a
d'estar enpadronada en un sol municipi.
Densitat de població: nombre d'habitants que hi ha a un territori
dividit per la superfície d'aquest territori. Ex: Brasil i Calcuta, S'expressa
en habitants per km quadrat. Les zones amb densitat de població elevades, com
Calcuta o Brasil amb densitat de població el voltant de 3000/ 3500 habitants
per kilometre quadrat s'anomenen zones de concentració demogràfica, per altra
banda zones amb densitat de població baixa com Australia amb 4 habitants per km
quadrat s'anomenen zones de buit demogràfic. Madrid té 800 habitants per km
quadrat, tot Espanya 89/ 90 habitants per km quadrat.
Cicle demogràfic antic: model que es caracteritza per unes altres
taxes de natalitat i unes altres taxes de mortalitat. Correspon a països
subdesenvolupats allà on hi ha avanços científics sanitaris, a Espanya varem
tenir aquest civle en el segle 19.
Cicle demogràfic modern: model que es caracteritza per unes baixes
taxes de natalitat i mortalitat gràcies als avanços cientificosanitaris i
culturals de la població . A Espanya tenim aquest cicle demogràfic.
Taxa de natalitaat: taxa utilitzada en demografia per indicar el
nombre de naixements que hi ha en un any. És calcula per cada 1000 habitants.
És alta en els paisos subdesenvoluppats, i baixa en els paisos desenvolupats.
És alta a Afganistan i baixa a Espanya.
Taxa de mortalitat: taxa utilitzada a temografía per indicar el
nombre de defuncions d'una població durant un anys per cada 1000 habitants. En
els paisos rics és baixa i en els paisos pobres és alta, i les causes de
mortalitat són molt diferents a paisos pobres i paisos rics.
Taxa de mortalitat infantil: taxa utilitzada en demografia per indicar el
nombre de morts que hi ha en una població abans de produir un anys de vida.
Aquesta xifra es mira per cada mil nins nascuts vius. Paisos subdesenvolupats
és molt elevada i en els paisos rics no ho és.
Taxa de fecunditat: taxa utilitzada en demografiaque relaciona el
nombre de naixaments que és produeixen durant un any per cada 1000 dones en
edat de procrear. Aquesta edat està cmpresa entre els 15 i 9 anys. Ex (alta)
Afganistan 7'8 i a Espanya es de 1'2 per dona.
Taxa de feminitat: relacioons el nombre de naixements femenins
amb els masculins i el resultat és el %.
Taxa de masculinitat: Relaciona el nombre de naixements masculins
amb els femenins i el resultat és el %.
Taxa d'envelliment:
Creixement natural o vegetatiu: diferencia entre el
nombre de naixements i el nombre de defuncions que hi ha en un pais durant un
any. Si hi ha més naixements que defuncions hi ha un creixement positiu, si hi
ha més defuncions que naixements és negatiu.
Creixement real: balanç entre el creixement vegetatiu i el
saldo migratori. Per tant obtenim una xifra més proximada de la població.
Saldo migratori:
diferencia que hi ha amb el nombre d'emigrants i inmigrants en un
determinat lloc durant un any. Si hi ha més inmigrants que emigrants el saldo
serà positiu, si hi ha més emigrants que inmigrants serà negatiu.
Emigració intercontinenttal: desplaçament espaciaal de la població que es
realitza entre diferents continents.
Migració pendular: Desplaçament d'una persona entre el seu lloc e
residenci o e seu lloc de feina o estudi. La seva freqüència sol ser diària o
exepcionalment setmanal, generalment es caracteritza desde les perifèries cap a
la cciutat (naixement centrípet) en cas que també es pot donar en sentit
contrari ( moviment centrífug). Ex: gent d'inca, manacor..... que tots van a
fer feina a Palma// de Palma a fer feina els polígons.
Moviment migratori de retorn: moviment d'una població
que implica un desplaçament de retorn cap el paí d'origen des d'on s'havia
partit anys enrrera en la recerca d'unes condicions d vida millors. Ex:
Venesolans que tornen l'nys 2000 a Esoanya o a les illes balears.
Polació concentrada: agrupació de pensions en nuclis més o menys
grans formant pobles, nuclis a ciutats.
Població dispersa: Agrupació de persones que es concentren en
habitatges de forma dispersa aillats damunt un territori. Ex població dispersa:
finca de camp, població concentarda, Mancor de la vall (Mallorca).
Piràmide de població: es una
gràfica que representa l'estructura segons el sexe i l'edat d'una
població. Normalment les piràmides de població es reaitzen a partir dde les
dades extretes del padró o del sens. La gràfica resultant permet realitzar
comparacions de les característiques d'una població i permey observar fenómens
demogràfics a curt termini i llarg termini amb els quals poder fer estudis
demogràfics. Trobam diferents tipups de piràmides com progresiva ( població
jove) estacionaria (població madura) regresiva ( corresponent a una població
envellida).
