EXAMEN FINAL PRIMERA AVALUACIÓ MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II

MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II
EXAMEN FINAL PRIMERA AVALUACIÓ
 Contestau de manera clara i raonada una de les dues opcions proposades. Es valoraran la correcció i claredat en el llenguatge (matemàtic i no matemàtic) emprat i es valoraran negativament les errades de càlcul. OPCIÓ A
1. En una conversa d’un bar d’una determinada població en Joan assegura que almenys el 20% dels habitants de la població porten ulleres graduades i en Pere li contesta que no ho creu. Aleshores en Pere decideic prendre una mostra aleatòria de 256 habitants d’aquesta població i resulta que 48 porten ulleres graduades. A un nivell de significació de 0,05 té en Pere suficient evidència per refutar l’afirmació d’en Joan?
(SELECTIVITAT 2010)
2. a) Per estimar la proporció de persones d’una població determinada que treballen en agricultura, seleccionarem una mostra aleatòria de grandària n. Troba el mínim valor de n perquè, amb un nivell de confiança del 95%, l’error en l’estimació sigui menor que 0,05. (En un altre estudi recent es va obtenir que aquesta proporció era del 30%).
b) Se sap que el 12% dels habitants d’una determinada ciutat pateix sobrepès. Es pren a l’atzar una mostra de 66 habitants d’aquesta ciutat, quina és la probabilitat aproximada que almenys el 10% d’ells pateixi sobrepès?
3. En una cadena de televisió es va fer una enquesta a 2 500 persones per saber l’audiència d’un debat i d’una pel·lícula que es varen emetre en hores diferents: 2 100 varen veure la pel·lícula, 1 500 varen veure el debat i 350 no varen veure cap dels dos programes. Si triam a l’atzar un dels enquestats:
a) Quina és la probabilitat que ves la pel·lícula i el debat? b) Quina és la probabilitat que ves la pel·lícula, sabent que no va veure el debat? c) Sabent que va veure la pel·lícula, quina és la probabilitat que ves el debat?
4. El pes mitjà dels paquets de cafè posats a la venda per una determinada casa comercial és suposadament d’un kg. Per comprovar aquesta suposició, elegim una mostra aleatòria de 100 d’aquests paquets i trobam que el seu pes mitjà és de 0,978 kg. Suposant que la distribució del pes dels paquets de cafè és normal i la desviació típica de la població és de 100 grams. És compatible aquest resultat amb la hipòtesis nul·la H0:𝜇=1 amb un nivell de significació de 0,05? i amb un nivell de significació de 0,01?
5. Una urna A conté 4 bolles blanques i 6 de negres i una altra urna B en conté 5 de blanques i 5 de negres. S’elegeix una urna a l’atzar i se n’extreu una bolla.
a) Calcula la probabilitat que la bolla extreta sigui negra.
b) Calcula la probabilitat que surti escollida l’urna B i la bolla sigui negra.
c) Suposant que la bolla extreta és blanca, calculau la probabilitat que l’urna elegida hagi estat la B.
(SELECTIVITAT 2003)
MATEMÀTIQUES APLICADES A LES CIÈNCIES SOCIALS II
OPCIÓ B
1. El pes dels nens als néixer d’una determinada població segueix una distribució N(3200,312) en grams. Considerem una mostra de 169 nins. Calcular:
a. La probabilitat de que el pes d’un nen escollit a l’atzar sigui menor que 3150 grams.
b. La probabilitat de que el pes mitjà sigui major que 3250 grams.
c. La probabilitat de que el pes mitjà estigui comprès entre 3150 grams i 3250 grams.
2. Segons la llei electoral de cert país per a obtenir la representació parlamentària un partit polític ha d’aconseguir en les eleccions corresponents, almenys un 5% dels vots. Pròxims a la celebració de tals eleccions, es realitza una enquesta a 1000 ciutadans elegits a l’atzar que revela que 36 d’ells votaran al partit X. Pot estimar-se , amb un nivell de significació del 5%, que X tendrà representació parlamentària?
3. Siguin A i B dos successos associats a un experiment aleatori. Si sabem que p(a) =1/3, p(b) =1/5 i
p( A∪B) =7/15. Es demana:
a) Són independents els successos A i B? Raona la teva resposta.
b) Calcula les següents probabilitats: p(a′), p(a∩b′), p(A′/ B′) i p(A / A∩B′)
4. En una residència universitària viuen 183 estudiants, dels quals 130 utilitzen la biblioteca. D’aquests darrers, 70 fan ús de la bugaderia, mentres que només 20 dels que no usen la biblioteca utilitzen la bugaderia. S’elegeix un estudiant de la residència a l’atzar.
a) Quina és la probabilitat que utilitzi la bugaderia?
b) Si l’estudiant el·legit no utilitza la bugaderia, quina és la probabilitat que utilitzi la biblioteca?
5. Per fer un estudi sobre la relació preu/dia d’una habitació doble en un hotel de 4 estrelles, s’elegeix una mostra de 64 d’aquests hotels i s’obté un preu/dia mitjà de 56€ amb una desviació típica de 6€. Es demana:
a) Determinau l’interval de confiança per al preu/dia mitjà d’una habitació doble en un hotel de 4 estrelles amb un nivell de confiança del 94%. b) Trobar el tamany de la mostra que s’ha de prendre perquè l’error màxim sigui de 2€ amb un nivell de significació d’un 1%. CADA PREGUNTA TÉ UN VALOR DE 2 PUNTS

PROBLEMES SISTEMES D’EQUACIONS AMB TRES INCÒGNITES

SISTEMA COMPATIBLE DETERMINAT
PROBLEMES SISTEMES D’EQUACIONS AMB TRES INCÒGNITES
1. Tres famílies van a un bar, la primera d’elles demana un gelat, un cafè i un refresc. La segona demana 2 gelats, 2 cafès i un refresc i la tercera demana 3 gelats, 2 cafès i 2 refrescs. Si els totals de cada família ascendeixen respectivament a 3,75€, 6€ i 8,75€. Quin és el preu d’un gelat? i d’un cafè? i d’un refresc?
2. Una botiga ha venut 600 exemplars d’un videojoc per un total de 6384€. El preu original de cada còpia era de 12€, però també n’ha venut còpies defectuoses amb descomptes del 30% i del 40%. Sabent que el nombre de còpies defectuoses venudes va ser la meitat del de còpies en bon estat, calcula a quantes còpies s’aplicà cada descompte i quantes còpies es veneren a preu original.
3. Un especulador adquireix 3 objectes d’art per un preu total de 20 monedes d’or. El seu objectiu és tornar-les a vendre obtinguent uns guanys del 20%, del 50% i del 25% respectivament, amb el que el seu benefici total seria de 6 monedes d’or. Però al final de tornar-les a vendre n’aconsegueix més, doncs n’ha obtingut uns guanys del 80%, del 90% i del 85% respectivament, amb el que el seu benefici total ha estat de 17 monedes d’or. Podries trobar quant li va costar cada objecte?
4. Un caixer automàtic conté 95 billets de 100, 200 i 500€. Si en total el caixer disposa de 20000€ i a més sabem que el nombre de billets de 100€ és el doble que el nombre de billets de 200€. De quants de billets de cada tipus disposa el caixer automàtic?
5. La suma de les xifres d’un nombre natural comprès entre 100 i 999 és 13. Si intercanviam la xifra de les unitats i la de les centenes, el nombre disminueix en 198 unitats. Si intercanviam la xifra de les unitats i la de les desenes, el nombre augmenta 36 unitats. Quin és aquest nombre?
6. En una reunió hi ha 60 persones entre altes, medianes i baixes. Se sap que entre les baixes i les medianes dupliquen el nombre d’altes. També es sap que les altes i el doble de les medianes són el doble de les baixes. Quin és el nombre de persones altes, medianes i baixes que assistiren a la reunió?
7. Es tenen 9,50 € en monedes de 5 cèntims, de 10 cèntims i de 50 cèntims. El nombre de monedes de 10 cèntims excedeix en 9 unitats el nombre de monedes de 50 cèntims, i per cada 3 monedes de 10 cèntims se’n tenen 4 de 5 cèntims. Quantes monedes es tenen de cada valor?
8. Tres germanes, n’Aina, na Clara i na Marta, decideixen regalar un llibre que val 24’8€ al seu pare. Reuneixen aquesta quantitat de forma que na Marta aporta una tercera part del que aporten les altres dues plegades i que n’Aina aporta 3 cèntims per cada 2 que n’aporta na Clara. Quina quantitat aporta cada una de les tres germanes?
9. En la fabricació d’una certa marca de xocolata s’empra llet, cacao i ametlles, essent la quantitat de llet el doble que la de cacao i ametlles juntes. Els preus de cada quilogram dels ingredients són: 0,8 euros per la llet, 4 euros per al cacao i 13 euros per les ametlles. En un dia es fabriquen 9000 Kg d’aquesta xocolata, amb un cost total de 25800 euros. Quants de quilograms s’empren de cada ingredient?
10. En una papereria venen quaderns petits, mitjans i grossos. Un de petit més dos de mitjans més tres de grossos valen 9.75 €. Dos de petits més tres de mitjans més un de gros valen 8 €.
a. Amb aquestes dades, es pot saber què val un quadern petit?
b. Si a més a més se sap que un quadern mitjà val el doble que un de petit, calculau què val un quadern petit, què val un de mitjà i què val un de gros.
11. El propietari d’un bar ha comprat aigua, refrescs i batuts per un import total de 3000€ (sense imposts), essent el valor de l’aigua igual al valor conjunt dels refrescs i dels batuts. Després d’afegir-hi els imposts la factura final ascendeix a 3260€. Troba el valor inicial de cada una de les begudes, sabent que els imposts sobre l’aigua, els refrescs i els batuts eren del 6%, el 10% i el 14% respectivament

apunts de vegetacio de geografia

LA VEGETACIÓ

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA VEGETACIÓ

n  CLIMA: en el clima atlàntic degut a la gran quantitat de pluges les plantes poden recanviar les seves fulles en els mesos freds: els arbres són de fulla caduca. En el clima mediterrani per la seva aridesa les plantes tenen arrels profones per captar l´aigua del subsòl i són de fulles perennes. També trobam multitud de plantes aromàtiques que densifiquen l´aire evitant l´ evaporació. Les fulles són coriàcees i els troncs llenyosos. També tenim plantes xeròfil·les adaptades a la sequera.

n  SÒLS: Segons les diferències de PH trobam: Caliços o bàsics, silicis o àcids, i neutres. Són sòls amb altes concentracions de sals que desenvolupen una vegetació halòfila.

n  RELLEU: a la muntanya són més baixes les T i les P més abundants; grans OT. Es produeix una gran evaporació. Les plantes han de soportar temperatures baixes, sequetat del sòl, intenses insolacions, forts vents: en altures elevades tenen una llarga hivernació de 8 o 9 mesos i les plantes es desenvolupen ràpidament al començar la primavera i floreixen en molt poc temps. La vegetació és distinta segons els vessants de la muntanya: solana con major insolació i obaga amb major capacitat de retenir la humitat.

n  ACCIÓ DE L´HOME: adaptació i repoblació amb espècies no autòctones. Destrucció del medi natural degut a cultius i pastures.

CARACTERÍSTIQUES DE LA VEGETACIÓ ESPANYOLA

n  És una vegetació de transició entre dos mars i dos continents de característiques distintes: de 1.600 plantes catalogades al Marroc, el 75% es troben també a Espanya. De les 10.000 europees, el 50% estan també a  Espanya.

n  Abundància d´arbusts i plantes de tall llenyós degut  a la desforestació continuada: en el clima atlàntic la regeneració és major que en el Mediterrani.

n  Arbres i arbusts adaptats a la sequera amb arrels molt desenvolupades per captar la humitat. De les 6.000 plantes catalogades a Espanya, 500 són mates llenyoses.

n  Gran varietat en cada domini climàtic, però en la seva majoria són varietats florals i no forestals.

EL PAISATGE VEGETAL DEL CLIMA MEDITERRANI

n  Espècies molt adaptades al clima àrid i càlid. Plantes perennifòl·lies. Predomini del bosc d´alzines (Querqus Ilex). Quan el clima és més plujós apareix  els roures de fulla petita i les alzines sureres.En les zones més càlides trobam l´ullastre, i en les més fredes, savines,(Burgos, Guadalajara, Soria, Terol). Pinars antròpics i  climàtics.

n  En el Sotobosc la vegetació dominant degut a la intensa deforestació és entre d´altres:

•        Màquia: sobre sòls silicis: ginebró, bruc, arbocera, ginesta…

•       Garriga sobre sòls caliços: Garric, espígol, sàlvia, farigola, romaní.

•       Estepa: margalló, espart, esparreguera, garballó…

•       Comuns a la màquia i a la garriga: estepa,  llentiscle, ginesta. Per acció antropogènica pins i eucaliptes.

•       La fauna de boscs i matolls: linx ibèric, àguila imperial ibérica, voltor negre.

EL PAISATGE VEGETAL DEL CLIMA DE MUNTANYA

n  VEGETACIÓ DE MUNTANYA: En el pis basal pot  aparèixer el bosc atlàntic o conreus. En el pis supraforestal trobam els matolls de muntanya i rouredes. En el pis forestal hi trobam les coníferes i en el nival els prats ja que gairebé bona part de l´any hi ha neu.( mirar dibuixos)

n  En la zona de muntanya  trobam mamífers com cèrvols, porc senglar, muflons, petits carnívors  com el moix muntanyenc, geneta. En els roquissars de les zones més elevades hi trobam el voltor comú, l´àguila reial, l´àguila cuabarrada. En los medis rocallosos el mamífer més freqüent és la cabra muntanyenca.

EL PAISATGE VEGETAL DE LES ILLES CANÀRIES

n  Illes de l´Est: major aridesa. Endemismes: cardón i tabaiba i cactus.

n  Illes de l´Oest: endemismes com el drago, el pi canari i hi trobam bosc de laurisilva ( a una zona concreta pujant al Teide, coneguda com mar de núvols)i en el sotobosc hi ha fagedes i brucs.

n  Vegetació de muntanya:

n  Pis basal i intermedi: palmera, drago, savina.

n  Pis termocanari (fins 1200m) Laurisilva.

n  Pis Canari (fins 2200 m.) Pi canari.

n  Pis supracanari: sp endèmiques com les violetes del Teide.

LLACS

n  Escassa dimensió i de caràcter estacional.

n  Llacs exògens: produïts per l´ erosió.

n  Llacs glaciars. Ibons.

n  Llacs càrstics. Llacunes de Ruidera.

n  Llacs arreics.(endorreisme) Acumulació d´aigües en zones deprimides. Les “tablas de Daimiel”.

n  Eòlics.

n  Albuferes.

n  Llacs endògens.

n  Volcànics.

n  Tectònics: terrenys enfonsats.

ZONES HUMIDES I ALBUFERES

n  Zones humides: Aigües poc profones intermitents o perennes. Llacunes, marismes, deltes, albuferes, turberes.

n  Aqüífers: embassament d´aigües subterrànies per la filtració d´aigua i l´existència d´ una capa freàtica.

actividades verbos irregulares

Irregular verbs

infinitive              past simple             past participle                     meaning

arise

awake

be

bear

beat

become

begin

bend

bet

bind

bite

bleed

blow

break

bring

broadcast

build

buy

cast

catch

choose

cling

come

cost

creep

cut

deal

dig

do

draw

dream

drink

drive

dwell

eat

fall

feed

feel

fight

find

fit

flee

fling

fly

forbid

forecast

forget

freeze

get

give

go

grow

hang

have

hear

hide

hit

hold

hurt

keep

kneel

knit

know

lay

lead

lean

leap

learn

leave

lend

let

lie

light l

lose

make

mean

meet

mow

pay

prove

put

quit

read

ride

ring

rise

run

saw

say

see

seek

sell

send

set

sew

shake

shear

shed

shine

shoot

show

shrink

shut

sing

sink

sit

sleep

slide

sling

smell

sow

speak

speed

spell

spend

spin

spit

spill

split

spoil

spread

spring

stand

steal

stick

stink

strike

sting

strive

swear

sweep

swell

swim

swing

take

teach

tear

tell

think

throw

thrust

tread

understand

wake

wear

weave

weep

wet

win

wind

wring

write

actividades frasels verbs

ACCOUNT FOR

ADD UP

ASK AFTER

ASK FOR

ASK OUT

BACK DOWN

BACK OUT

BACK UP

BLOW UP

BLOW UP

BREAK DOWN

BREAK IN

BREAK OUT

BREAK UP

BRING UP

CALL OFF

CALL UP

CARE FOR 

CARRY ON

CARRY OUT

CATC UP

CHECK OUT

CHECK OUT OF

COME ACROSS

COME ALONG

COME AWAY

COME DOWN

COME  LOOSE

COME OVER

COME ROUND

COUNT ON

CUT BACK ON

CUT UP

DO AWAY

DO UP 

HAVE TO DO

DO WITHOUT

DRAG ON

DRAW NEAR

DRAW UP

DROP IN

DROP OUT

FACE UP TO

FALL BEHIND

FALL FOR

FALL THOUGH

FEEL LIKE

FEEL UP TO

FIGURE OUT

FILL IN / UP

FILL IN FOR

FIND OUT

GET ALONG

GET BY

GET OVER

GET THROUGH

GET TOGETHER

GET RID OF

GIVE AWAY

GIVE IN

GIVE UP

GIVE UP

GO ALONG WITH

GO ON

HAND IN

HAND OUT

HANG ON

HANG UP HOLD ON TO HOLD UP

KEEP ON KEEP UP WITH

KNOCK OUT

KNOCK OVER

LAY OFF

LEAVE OUT

LET DOWN

LET IN

LET OUT

LET OFF

LET UP

LOOK BACK ON

LOOK DOWN ON

LOOK FOR

LOOK FORWARD TO

LOOK INTO

LOOK OUT

LOOK UP

LOOK UP

LIVE UP TO

LOOK AFTER

MAKE FOR

MAKE OFF WITH

MAKE OUT

MAKE UP

MAKE UP

MAKE UP WITH

MAKE UP FOR

MIX UP

PART WITH

PASS AWAY

PASS OUT

PASS OUT

PICK ON

PICK OUT

PICK UP

PICK UP

POINT OUT

PULL DOWN PULL OVER

PULL THROUGH

PUT AWAY

PUT BACK

PUT OFF

PUT ON

PUT OUT

PUT UP WITH

RIP OFF

RUN ACROSS

RUN AWAY

RUN INTO

 RUN OUT OF

RUN OVER

SEE ABOUT

SEND FOR

SET BACK

SET IN

SET OFF

SET OUT

SET UP

SHOW OFF

SHOW UP

SHUT UP

SLIP AWAY

STAND FOR

 STAND OUT

STAND UP

SETTLE DOWN

SETTLE DOWN

STAND UP FOR

STAND UP TO

TAKE AFTER

TAKE APART

TAKE CARE OF

TRY OUT

TRY OUT FRO

TURN DOWN

TAKE OFF

TAKE  OFF

TAKE UP

TALK OVER

RTHROW AWAY

THROW UP

TRY ON

TURN IN

TURN INTO

TURN ON

TURN OFF

TURN DOWN

TURN UP

WAIT ON

WALK OUT ON

WARM UP

WATCH OUT

WEAR OUT

WIPE OUT

WORK OUT

WORK OUT

WRITE DOWN

WRITE UP 

politica agraria

1.5. La política agrària.

La principal fita en la política agrària espanyola és l’entrada d’Espanya a la Unió Europea l’any 1986, fet que va representar una forta transformació en la política agrària del govern espanyol per l’adopció de la PAC.

a) LA POLÍTICA AGRÀRIA ESPANYOLA ENTRE 1850-1986.

En aquest període la política agrària espanyola es va centrar a:

- El sistema de propietat de la terra es va intentar modificar amb:

*la política desamortitzadora del segle XIX que cercava modificar la concentració de la gran propietat,

*la reforma agrària de la II República que va intentar expropiar les grans finques i repartir-les entre els pagesos,

*la política de colonització i extensió del regadiu durant el franquisme.

- La correcció del tamany de la propietat de la terra amb:

*la política de concentració parcel·lària des de 1952, que actualment depèn de les comunitats autònomes i consisteix a fixar una unitat mínima de cultiu, per davall de la qual no es poden dividir les parcel·les,

* la legislació sobre grans finques que obliga als propietaris de grans finques sense cultivar a presentar un pla de millora per tal de roturar-les.

- El proteccionisme comercial.

b) LA PAC.

La política agrària comunitària es va adoptar a partir de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea i marca, des de llavors, la política agrària espanyola. Les conseqüències que ha tengut la seva aplicació són:

- La integració d’Espanya al mercat interior comunitari.

- La liberalització dels intercanvis amb la Unió Europea, tant d’entrada com de sortida.

- L’adaptació del sector agrari espanyol a la demanda del mercat europeu, que ha implicat la modernització del sector i l’augment de la productivitat i la qualitat dels productes mitjançant els fons estructurals europeus per millorar les infraestructures i els equipaments i el finançament de FSE i del FEOGA per la millora en la qualificació dels pagesos.

Però, el sector agrari espanyol també ha patit els problemes que s’han derivat de l’activitat agrària comunitària:

- Els preus elevats.

- L’establiment de quotes per productes excedentaris.

- La reorientació de la producció cap a productes no excedentaris.

- La destrucció del medi ambient per la intensificació de la producció i l’ús de productes químics ( aquest fet ha obert la via de l’agricultura ecològica ).

- El despoblament de les àrees rurals, problema que pretén solucionar els fons estructurals.

Les regions dedicades a la producció d’aquells productes excedentaris ( productes lactis a Cantàbria, cereals a l’interior peninsular ) han patit les conseqüències de forma més problemàtica. En canvi, l’àrea mediterrània i Andalusia han experimentat un fort augment de l’agricultura d’horta ja que són productes amb una alta demanda al mercat europeu.

Aquest apartat correspòn a l´apartat 1.

n  EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ACTIVA AGRÀRIA:

u 1900-1920: 4.500.000 de personas (60,3% del total de població activa en 1900 i 57,2% en 1920) Sistema agrari tradicional: molt de treball humà en la realització de les activitats agràries.

u  1920-1936: 46% en 1930. Augment d´ importacions d´adobs minerals i maquinària agrícola i dels rendiments per hectàrea, no se tornarà aconseguir la mateixa productivitat fins a finals dels anys 50.

u 1939-1950: es torna a l´ agricultura tradicional. Augment de població agrària (49% de la població activa). Dels 4084 tractors contabilitzats en 1932 se passa a tan sols 56 en 1946. La importació d´ adobs minerals descendeix fins a la sisena parte. Els beneficis mitjans per ha. cauen en picat i els salaris agraris arriben a la meitat del valor que tenien en 1936.

u 1951-1975: En 1960 la població rural cau a 39,7% (5 millons de persones), degut a l´ èxode rural. En 1956, hi havia 30.000 tractors matriculats.

u  1975- 1985: Éxode rural disminueixen 1.300.000 persones, a un ritme de 125.000 anuals, arribant a l 15,7% en 1980.

u Desde 1985 fins a l´ actualitat: la tendència a expulsar població activa és constant i inherent al canvi tecnològic. Mentre que en els anys 50 hi havia 2 treballadors per empresari, avui dia hi ha dos assalariats per cada tres empresaris. Això , unit a l´envelliment de la població fa que la població activa agraria disminueixi i tan sols, en algunes zones d´ agricultura emergent, sigui compensada amb emigrants fixes (cultiu d´hivernacle en Murcia, Almeria y SE) o temporers (recollida de fruites en Lleida, verema, recollida de l´oliva, maduixes a Huelva, taronges en el llevant peninsular...). En 2003 la població activa agraria era de 964.000 (un 5,9 del total de població activa total, el conjunto d´ Europa el 4% )

ELS ESPAIS DE L’ACTIVITAT PESQUERA.

La pesca és una activitat econòmica tradicional que perd pes en el conjunt de l’economia. Però en algunes regions ( Galícia ) és una activitat molt important. També en la dieta de la societat espanyola, la pesca ocupa un lloc privilegiat ( 40Kg/hab/any ). 

1. L’activitat pesquera.

a) L’ESPAI DE PESCA.

El litoral espanyol es divideix en vuit regions de pesca. La més important des del punt de vista de les captures és la regió del nord-oest, seguida de les altres regions de l’Atlàntic.

b) LA PRODUCCIÓ PESQUERA.

Les espècies capturades són: 75% peix i 25% altres. Destaca pel valor al mercat, el peix blanc; per la quantitat de les captures, espècies com: sardines i anxoves; per a la indústria de conserves destaca la tonyina.

La producció pesquera es destina a consum humà en fresc o en diferents formes de transformació industrial.

La quantitat de pesca desembarcada presenta un clar increment fins el 1976, bàsicament, per: l’augment de la demanda interna, la llibertat de pesca i el creixement de la flota. A partir de 1976, la quantitat de pesca desembarcada presenta un clar descens a causa, bàsicament, de: l’esgotament dels caladors nacionals, les restriccions a la llibertat de pesca i l’establiment de quotes comunitàries, a partir de 1986.

2. Crisi i problemes de l’activitat pesquera.

2.1. La crisi.

Es manifesta en els indicadors següents:

- El descens de la població activa al sector.

- La disminució de la contribució de la pesca al PIB, a l’entorn de l’1%.

- La balança comercial deficitària per l’elevada demanda interna.

2.2. Problemes del sector.

El principal problema és la insuficiència dels recursos.

a) ELS CALADORS.

Són els llocs on es localitza un major nombre de peixos i la major part dels vaixells pesquen.

- Els caladors nacionals tenen recursos modestos perquè la plataforma continental del litoral espanyol és reduïda i la sobreexplotació d’aquests caladors.

- Els caladors comunitaris estan sotmesos al sistema de quotes que es fixen anualment amb la finalitat d’assegurar la sostenibilitat i que es reparteixen entre els vaixells comunitaris autoritzats.

- Els caladors internacionals presenten restriccions des de 1974 per un procés d’ampliació de les zones econòmiques exclusives de pesca fins a les 200 milles ( 170 Km ) de la costa. Des d’aquest moment, la flota espanyola passa a dependre d’acords de pesca amb altres països i, com a conseqüència, la flota ha de reduir les captures.

b) PROBLEMES ESTRUCTURALS.

- La població activa està en progressiva disminució i envelliment. Les causes que expliquen aquesta disminució són: la crisi de la pesca artesanal per l’esgotament dels caladors, la mecanització del treball als grans vaixells i la reducció de les llicències de pesca. L’envelliment afecta, sobretot, la població activa en la flota artesanal.

- La flota pesquera espanyola va tenir un creixement espectacular fins el 1977 per les raons següents: el fort augment de la demanda de peix, el baix preu del combustible, el lliure accés als caladors internacionals i les facilitats per la renovació i modernització de la flota. Actualment, la flota espanyola de vaixells de pesca presenta un tamany excessiu per l’encariment del combustible i l’establiment de zones econòmiques exclusives de pesca a les 200 milles. Una altra característica de la flota espanyola és el nombre excessiu d’embarcacions de petit tonatge, molt antiquades des del punt de vista tecnològic, que es dedica a la pesca artesanal prop de la costa i que contribueix a la sobreexplotació dels caladors nacionals.

c) PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.

Els principals problemes mediambientals del sector pesquer espanyol són: la sobreexplotació dels recursos i la contaminació de les aigües pels abocaments agraris, urbans, industrials i de petroli.

3. La política pesquera: regulació i reconversió del sector.

La política pesquera espanyola es en la regulació i reconversió del sector que, des de 1986, s’inclou en la política pesquera comunitària ( PPC ). Aquest fet suposa la renúncia del govern espanyol en favor de les directrius comunitàries. Aquest fet ha portat unes conseqüències al sector de la pesca:

- Espanya s’ha integrat en el mercat interior comunitari amb la qual cosa els preus dels productes pesquers es fixen amb antelació.

- La liberalització dels intercanvis en el marc de la Unió Europea.

- L’adopció comunitària de mesures de regulació, reconversió i protecció mediambiental.

a) LA REGULACIÓ DE L’ACCÉS ALS CALADORS.

La Unió Europea regula l’accés de la flota espanyola als caladors comunitaris i gestiona els acords pesquers amb altres països. Els acords més antics són amb Marroc, però no es renoven des de 1999 i la Unió Europea subscriu acords amb altres països africans i de l’Índic.

b) LA RECONVERSIÓ I AJUSTAMENT ESTRUCTURAL.

La Unió Europea ha obligat a Espanya a un ajustament estructural que suposa la reconversió i modernització de la flota i el desenvolupament de noves activitats a les àrees afectades per la reconversió. La Unió Europea ha aportat ajudes des dels fons estructurals ( FSE i IFOP ). Les mesures adoptades són:

- La reducció del tamany i nombre de les embarcacions mitjançant les mesures següents: la destrucció de vaixells, l’abandonament voluntari de l’activitat pesquera i les jubilacions anticipades.

- El traspàs de vaixells a empreses conjuntes amb altres països.

- La renovació i modernització de la flota i la millora dels equipaments portuaris.

- La concessió d’ajudes a les regions afectades de forma negativa per la reconversió, amb l’objectiu de crear infraestructures que atreguin inversions i de formar la població activa al sector en risc de perdre la feina.

- El desenvolupament de cultius marins o aqüicultura i de la investigació per estudiar formes d’obtenir recursos marins a través de l’Institut espanyol d’oceanografia ( IEO ). L’aqüicultura s’ha plantejat com la solució al problema dels recursos marins. Espanya presenta unes condicions favorables per al desenvolupament d’aquesta activitat ja que el litoral espanyol presenta costes llargues de característiques diverses, un clima adequat i la possibilitat d’explotar espècies de qualitat amb alts rendiments. Tot i això, l’aqüicultura ha tardat a desenvolupar-se pels elevats costos d’instal·lació que desanimen la iniciativa privada, per la contaminació de les aigües, per la irregularitat dels rius espanyols, per la manca de tècnics preparats i per la dependència de l’exterior en el tema d’abastiment d’ous. Per aquestes raons, l’aqüicultura rep l’impuls del govern espanyol, que promou la construcció d’instal·lacions, i da la UE que aporta fons pel cultiu de noves espècies, per la creació d’infraestructures i per la incorporació de treballadors del sector pesquer tradicional. A Espanya, l’aqüicultura es practica als rius i a la mar. A l’aigua dolça s’hi practiquen activitats diverses: la cria de peixos per al consum humà ( destaquen: Galícia, Castilla – León, Castilla – La Mancha i Catalunya ), la cria de crustacis ( destaquen: l'àrea de les maresmes del Guadalquivir i Doñana ) i la producció d’ous i peixos per a la repoblació. A l’aigua salada, la producció s’orienta a la cria de mol·luscos ( musclo a Galícia, ostres a Catalunya ) i la cria de peixos en règim intensiu i extensiu, com llobarro, orada o turbot.

c) LA POLÍTICA REFERENT ALS PROBLEMES MEDIAMBIENTALS.

En aquests sentit, bàsicament, s’han pres mesures contra la sobreexplotació i la contaminació. Un exemple d’aquesta política són les mesures següents:

- L’establiment de quotes.

- La restricció o prohibició d’alguns tipus de pesca, per exemple l’ús de xarxes d’arrossegament.

- La recuperació dels caladors nacionals mitjançant la repoblació, la defensa de les talles mínimes, l’increment de la vigilància i la lluita contra la contaminació.