Estética Barroca
1. No hay un acuerdo común cuando se trata de clasificar a Shakespeare demora de la estética renacentista o la barroca, quizá porque su producción dramática parte del modelo renacentista pero la supera.
Como característica artística, estéticas y culturales podríamos señalar que el Barroco es una época de crisis, dudas y de angustias en todos los ordenes de la vida y el pensamiento. Para el hombre barroco el mundo está sumido es el desconcierto y el sufrimiento es algo inherente a la condición humana.
. El desengaño es el centro de la ideología barroca debido al distanciamiento entre los ideales y las realidades.
- El mundo carece de valor.
- La vida es una pura conmoción y lucha de comentarios.
- La vida es breve y fugitiva, hay una constante obsesión por el paso del tiempo.
- Nada es inmutable, todo está sujeto o continuos cambios
- La vida nos conduce a la muerte ( " vivir es ir muriendo"), carpe diem "porque mañana podrimaos desaparecer...) y una constante obsesión por el tema de la muerte.
- Los personajes barrocos se caracterizan por unos rasgos marcados por al melancolía, devoción desconfianza, inseguridad, la frustración, el pensimismo... y todo ello les llevaría a la angustía.
El arte barroco tiende a la exageración ( la hipérbole) frente el equilibrio renacentista. Se busca un estilo dominio en contante equilibrio elegante del renacimiento; es , endefinitiva, un arte de contrastes. Predominio al artificio y la complicaciones la obra artística.
La literatura barroca surge por el agotamiento de temas y formas literarias renacentistas. Frente a la armonía y la serenidad clásica la literatura barroca buscara el equilibrio, la desmesura y la distracción. Se va a la búsqueda también de un estilo hernético basado en la agudeza y el concepto, en la abundancia de las imágenes poéticas en un enfoque a veces irónico que deriba de la conciencia desengañado del mundo.
Dentro del teatro barroco se trata habitualmente la idea de que el mundo es un sueño, que el hombre despertara al morir, que estamos viviendo una ficción y que la vida es un enorme teatro con cambios de escenario y de dialogos.
El genero teatral se convirtio en uno de los más representativos de la epoca tratando con preferencia los temas del honor, la religión o a la tradición nacional; con respecto al honor se puede observar que incluso con la sangre o la venganza.
En las obras teatrales barrocos es común mezclar lo trágico con lo cómico, dado que es una época marcado por los fuertes contrastes.Los personajes que a menudo salen a escena al menos son tres : el galón, la dama y el garcioso ( en la obra de Hamlet, el propio Hamlet,Ofelia y los sepultureros o la figura del clown. Los personajes tienen siempre presentes sus principios religiosos manifestando así el tema de la fe.
No se respetan las reglas clasicas de la las tres unidades: acción, lugar y tiempo ya que la acción pueden aparecer varias intrigas, los hechos se desarrollan en diferentes lugares ( los excenarios seran interiores y exteriores) y con respecto al tiempo vemos que la trama puede durar más de un día. Se mezcla diferntes tipos de discurso: los diálogos, los monólogos o soliloquios.
Hay personajes en el teatro barroco que acaban convirtiese en prototipos, en simbolismo de la naturaleza humana con todos sus sentimientos y pasiones. La fusión de los dramas barrocos no es solo divertir a distraer sino que busca hacer reflexionar al espectador, educarlo en valores, conseguir que se medite sobre el tema tratando.
En conclusión la estetica barroca no se reduce unicamente a un concepto artistico sino que es también la definición cultural de la epoca que se extiende a lo largo de todo el siglo diecisiete i mediano del siglo XVIII en Europa, significa un profundo cambio de mentalidad con respecto al movimiento anterior (Renacimiento)que afectará a todos los aspectos de la cultura, el arte y la sociedad
es un blog para obtener apuntes, trabajos, actividades, tanto de ingles, como historia, comentarios de filosofia, matematicas, literatura universal catalán i castellano
jueves, 9 de enero de 2014
martes, 10 de diciembre de 2013
Opinios essay of famous people
Some people believe that the famous people is very important because they play to the tv in series or films , whereas other think that it is more important these people don't live because they have got a bigs problems to famous people. This essay will discuss both points of view.
With regard to there are famous people, people belive it is accetable for several reason. Firstly, they thing the famous people is important bescause they have got fame and a lot of fans. Furtheremore it is believesd by some that famous people play to the series or importants films at the tv.
However, i do not believe these arguments stand up to scrutiny. To being, it has been shown on numerous occasions by famous people have got a crazy fans because they chase after this famous people because they think thus are more near. Finally, it has also been proven that humans can't be privacy live because they always have got a paparatzy are oberseve they.
To sum up, although some people argue there are faomus people is ethical, I would arhue there is sufficient evidence to demostrate that tis is not the case,and, therefore,steps must be taken to improve right for this people
martes, 3 de diciembre de 2013
miércoles, 6 de noviembre de 2013
Mas comentarios de filosofia aristotiles i los anterioes mejor redactados
Context
Aristòtil, originari de Macedònia alumne de l’Acadèmia de Plató en va fer de professor vint anys. Després de la mort de Plató va abandonar l’Acadèmia i tornà a Macedònia per fer-se càrreg de l’educació d’Alexandre el Gran. Després de la mort d’aquest, Aristòtil serà acusat d’espionatge a favor de Macedònia i fogirà d’Atenes per no ser ajusticiat. Va morir l’any següent a l’exili. Va escriure dos tipus d’obres les destinades el públic que s’han perdut (exoteriques) i les que s’emproven al Liceu ( esotèriques). Aquestes darreres varen ser ordenades per Andròmic de Rodes al segle I, però Jaeger a principis del segle XX va considerar aquesta ordenació errònea. El motor que determina el pensament d’Aristòtil es acabar amb la polèmica iniciada per Heràclit i Parminedes sobre la coexistència de l’ésser a el moviment. Plató separa els éssers ( món inteligible) dels mòbils ( món sensible) però sense fer-los compatibles com serà la intenció inicial d’Aristòtil.
Ciència i substància
Doncs bé, com de tota la la salut hi ha una sola ciència, igualment això també s ‘esdevé en altres coses.
Idea principal : com be diu el títol del text o comentar “ciència i sustància”, aquesta seria la idea principal per al filòsof la ciència seria l’arge. Al meu parer hi ha dues idees secundàries principals. La primera es la diferència entre ciència i sustància. Aristòtil a l’inici del fragment fa una comparació de la ciència amb la salut. La seva intenció crec que és que les ciències no han de tenir per objectiu els essers individuals. Si no les lleis que regeixen tots els éssers de la mateixa naturalesa. La segona idea seria que la metafísica és la cièncoa de l’ésser en quant a ésser i, i per tant, estudiaria la substància.
Temari : metafísica a partir de substància.
Valoració critica: en conclusió la meva opinio és que Aristòtil considera la substància imprensidible perquè contruibï sent tans sols ens. Per tant, allò que comperteixen tots els ens de la mateixa naturalesa és la substància que està formada per la mateixa forma. A més la ciència cerca l’arge de tots els éssers de la mateixa naturalesa.
Aristòtil, fisica
Per tant, si tot el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, sigui això mogut també per una altra cosa o no, i si ( en el primer cas ) és mogut per alguna cosa que , al seu torn,
Idea principal d’aquest text es que totes les coses són mogudes per un motor primer.
Valor crític
Aristòtil amb aquest text demostra d’existència d’un primer motor immòbil que segons la tradició cristiana seria deu. Aquesta teoria és importatíssim perquè no va ser febatuda fins el segle XVI per Copèrnic. Aristòtil afirma que la terra és immobil el centre de l’univers mentre que la resta del món gira el seu voltant. El primer motor es fora de l’univers de la forma indirecte fa que l’esfera marqui l’inici del moviment i aquest es vagi comunicant a la reina d’esferes inferior.
Política
En efecte. El que cada cosa és, una vegada complert el seu desenvolupament, diem que és la seva naturalesa; així d’un home d’un cavall o d’una casa
Idea principal
És que l’home es un ésser social per naturelessa (l’homees es un animal de política ). Per tant, per Aristòtil la societat no és un fet artificial perque per naturelesa biològica de l’home, aquest està obligat a viure amb societat i , a més com que no és autosuficient es veu obligat a colaborar amb altres grups socials i la política es lo millor d’administració aquests grups socials es a dir, l’Estat.
Valor crític
Des del meu punt de vista d’acord amb Aristòtil que , el millor sistema democràtic. Segons el meu parer la clase social que hauria d’ostentar el poder seria a la clase mitjana a diferència del que pensava Plató. Pens que avui en dia encara s’haurien de valorra un govern com a bo o dolent segoins la seva precupació del interessos públics i privats
Ètica de nicomac
La vida es defineix per una facultat de sensació en el cas dels animals i per una facultat de sensació i de pensament en els homes.
Idea principal
Es que la vida es per naturelas bona i agradable; l’home o percep perquè actua i com que sentim i pensam percebem que a
Valor crític
La idea que presenta Aristòtil en que deferència els animals dels homes hem sembla molt clara. Ens diferència la faculat de pensament. L’home no només en té prou de saber qure es el bé per actuar de forma correcte sino no de voler actuari per a ell la virtut que no pot existir sense l’hàbit, la constància serà sinònim de moderació.
Deu, substància eterna i perfecte
I l’activitat ( de Deu ) és, en si mateixa, vida perfecta i eterna
Idea principal del text es que Déu no nomes es sustancia si no que es la primera substacia necessaria. Es a dir, que va existir sempre i que no pot deixar de existir. Aquesta substancia es immòbil i indivisible.
Valor crític
Segons Aristotil ha de existir una substancia divina perque: el món no pot haver aperagut del no res i ha de tenir una naturelasa diferent de les subtancies sencibles perque son un vivent etern; ha de ser " acte pur" perque es etern i no pot anar canviant; ha de estar exempt de relacions perque es el motor que es mou a si mateix i mou el mon i es unic per evitar el desordre. Avui en dia amb la perspectiva que ens donen els segle sembla logica la necessitat que tenia aritotil de trobar un principi que explicas els esser i el mon, tot i que la seva concepcio es difetent a la del cristianisme perque es diferent a la idea de" deu revelacio ".per tant, es normal que per aristotil la teologia ha de ser la ciencia que estudia la " filosofia primera" ( l'esser en tant que esser) perque qui fa comprencible tots els essers es l'esser divi.
Enteniment agent i pacient
Així doncs, existeix un enteniment que és capaç d’arribar a ser totes les coses i un altre capaç de fer-les totes.
La idea principal del text es quehi ha dos tipis de enteniment : l'agent que seria com unainteligencia cosmica que es immortal i etern . Per exemple això ho relaciona amb la llum que dóna vivor els colors; i el pacient que te una funcio intelectiva normal que mor amb la mort del cos.
Valor critic
per aristotil la potencia intelectiva es una de les tres potencies estructurals de l' anima. Es la funcio superior especifica de l'esser huma que propicia el pas de l'esperiencia els conceptes i principis. Dins aquest funcio aristotil destria l'enteniment agent i el pacient . I la funcio volitiva que s refereix a la capacitat intelectual per estimular l'accio de la voluntat. Es a dir primer pensam i drespres actuam aegons la nostre natiralesa. Estic completament d'acord amb la funcio volutiva l'accio de la voluntat i la funcio intelectual tot i que ma sorpres la diferenciacio entre l'enteniment agent immortal i etern, i l'enteniment
Teologia
Doc IV
Virtut i hàbit
Hi ha doncs, dues classes de virtut, la dionètica
Aquest text ens diu que els virtuts no es produeixen per naturalesa si no que els ha de rebrer i els has d’anar modificant mitjançant el consum.
Doc V
Naturalesa de l’amistat
L’amistat és una virtut cosa acompanyada de virtut i , a més, és la cosa més necessària per a la vida.
Ens diu que un home bo es igual que un amic perquè tu pots tenir molts de bens i no tens amics per això no ets feliç i si fossis la persona més pobre però té amics si que ets feliç.
Textos rosa
Idea principal
Aristotil presenta com idea principal que les essencies de les coses no poden estar separades de les coses mateixes ni tampoc poden explicar l'origen i el devenir o els canvis de les coses contradient a plato
Valor critic
segons aristotil, l anima elabora les idees a partir del coneixement sensible de les coses. Es a dir les coses li faciliten el material perque l'enteniment elebofi les ideees. En canvi plato no parla de eleborar les idees, sino de trobar o recordar. D'aquest manera plato marca l'independencia de l'anima respecta del cos i dels sentits que nomes li serveixen de instrument i no de material.
martes, 5 de noviembre de 2013
comentaris i context d'aristòtil
Aristòtil
Context
Aristòtil,
originari de Macedònia alumne de l’Acadèmia de Plató en va fer de professor
vint anys. Després de la mort de Plató va abandonar l’Acadèmia i tornà a
Macedònia per fer-se càrreg de l’educació d’Alexandre el Gran. Després de la
mort d’aquest, Aristòtil serà acusat d’espionatge a favor de Macedònia i fogirà
d’Atenes per no ser ajusticiat. Va morir l’any següent a l’exili. Va escriure
dos tipus d’obres les destinades el públic que s’han perdut (exoteriques) i les
que s’emproven al Liceu ( esotèriques). Aquestes darreres varen ser ordenades
per Andròmic de Rodes al segle I, però Jaeger a principis del segle XX va
considerar aquesta ordenació errònea. El motor que determina el pensament
d’Aristòtil es acabar amb la polèmica iniciada per Heràclit i Parminedes sobre
la coexistència de l’ésser a el moviment. Plató separa els éssers ( món
inteligible) dels mòbils ( món sensible) però sense fer-los compatibles com
serà la intenció inicial d’Aristòtil.
Ciència i substància
Doncs bé, com de
tota la la salut hi ha una sola ciència, igualment això també s ‘esdevé en altres
coses.
Idea principal :
com be diu el títol del text o comentar “ciència i sustància”, aquesta seria la
idea principal per al filòsof la ciència seria l’arge. Al meu parer hi ha dues
idees secundàries principals. La primera es la diferència entre ciència i
sustància. Aristòtil a l’inici del fragment fa una comparació de la ciència amb
la salut. La seva intenció crec que és que les ciències no han de tenir per objectiu
els essers individuals. Si no les lleis que regeixen tots els éssers de la
mateixa naturalesa. La segona idea seria que la metafísica és la cièncoa de
l’ésser en quant a ésser i, i per tant, estudiaria la substància.
Temari :
metafísica a partir de substància.
Valoració
critica: en conclusió la meva opinio és que Aristòtil considera la substància
imprensidible perquè contruibï sent tans sols ens. Per tant, allò que comperteixen
tots els ens de la mateixa naturalesa és la substància que està formada per la
mateixa forma. A més la ciència cerca l’arge de tots els éssers de la mateixa
naturalesa.
Aristòtil, fisica
Per tant, si tot
el que es mou ha de ser mogut per alguna cosa, sigui això mogut també per una
altra cosa o no, i si ( en el primer cas ) és mogut per alguna cosa que , al
seu torn,
Idea principal d’aquest
text es que totes les coses són mogudes per un motor primer.
Valor crític
Aristòtil amb
aquest text demostra d’existència d’un primer motor immòbil que segons la tradició
cristiana seria deu. Aquesta teoria és importatíssim perquè no va ser febatuda fins el segle XVI
per Copèrnic. Aristòtil afirma que la terra és immobil el centre de l’univers
mentre que la resta del món gira el seu voltant. El primer motor es fora de l’univers
de la forma indirecte fa que l’esfera marqui l’inici del moviment i aquest es
vagi comunicant a la reina d’esferes inferior.
Política
En efecte. El que
cada cosa és, una vegada complert el seu desenvolupament, diem que és la seva
naturalesa; així d’un home d’un cavall o d’una casa
Idea principal
És que l’home es
un ésser social per naturelessa (l’homees es un animal de política ). Per tant,
per Aristòtil la societat no és un fet artificial perque per naturelesa
biològica de l’home, aquest està obligat a viure amb societat i , a més com que no és autosuficient es veu
obligat a colaborar amb altres grups socials i la política es lo millor d’administració
aquests grups socials es a dir, l’Estat.
Valor crític
Des del meu punt
de vista d’acord amb Aristòtil que , el millor sistema democràtic. Segons el
meu parer la clase social que hauria d’ostentar el poder seria a la clase
mitjana a diferència del que pensava Plató. Pens que avui en dia encara s’haurien
de valorra un govewrn com a bo o dolent segoins la seva precupació del
interessos públics i privats
Ètica de nicomac
La vida es
defineix per una facultat de sensació en el cas dels animals i per una facultat
de sensació i de pensament en els homes.
Idea principal
Es que la vida es
per naturelas bona i agradable; l’home o percep perquè actua i com que sentim i
pensam percebem que a
Valor crític
La idea que
presenta Aristòtil en que deferència els animals dels homes hem sembla molt
clara. Ens diferència la faculat de pensament. L’home no només en té prou de
saber qure es el bé per actuar de forma correcte sino no de voler actuari per a
ell la virtut que no pot existir sense l’hàbit, la constància serà sinònim de
moderació.
Doc II
Deu, substància
eterna i perfecte
I l’activitat (
de Deu ) és, en si mateixa, vida perfecta i eterna
Idea principal
diu que la substància no és un conjunt sino que té manca de parts visibles. Per
poder explicar-ho utilitza la idea de Deu.
Doc III
Enteniment agent
i pacient
Així doncs,
existeix un enteniment que és capaç d’arribar a ser totes les coses i un altre
capaç de fer-les totes.
Es que l’agent
pacient sempre es el principi de la matèria. Per explicar això ho relaciona amb
el llum que dóna vivor els colors.
Doc IV
Virtut i hàbit
Hi ha doncs, dues
classes de virtut, la dionètica
Aquest text ens
diu que els virtuts no es produeixen per naturalesa si no que els ha de rebrer
i els has d’anar modificant mitjançant el consum.
Doc V
Naturalesa de l’amistat
L’amistat és una
virtut cosa acompanyada de virtut i , a més, és la cosa més necessària per a la vida.
Ens diu que un
home bo es igual que un amic perquè tu pots tenir molts de bens i no tens amics per això no ets feliç i si fossis la
persona més pobre però té amics si que ets feliç.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)





