apunts de vegetacio de geografia

LA VEGETACIÓ

FACTORS QUE INFLUEIXEN EN LA VEGETACIÓ

n  CLIMA: en el clima atlàntic degut a la gran quantitat de pluges les plantes poden recanviar les seves fulles en els mesos freds: els arbres són de fulla caduca. En el clima mediterrani per la seva aridesa les plantes tenen arrels profones per captar l´aigua del subsòl i són de fulles perennes. També trobam multitud de plantes aromàtiques que densifiquen l´aire evitant l´ evaporació. Les fulles són coriàcees i els troncs llenyosos. També tenim plantes xeròfil·les adaptades a la sequera.

n  SÒLS: Segons les diferències de PH trobam: Caliços o bàsics, silicis o àcids, i neutres. Són sòls amb altes concentracions de sals que desenvolupen una vegetació halòfila.

n  RELLEU: a la muntanya són més baixes les T i les P més abundants; grans OT. Es produeix una gran evaporació. Les plantes han de soportar temperatures baixes, sequetat del sòl, intenses insolacions, forts vents: en altures elevades tenen una llarga hivernació de 8 o 9 mesos i les plantes es desenvolupen ràpidament al començar la primavera i floreixen en molt poc temps. La vegetació és distinta segons els vessants de la muntanya: solana con major insolació i obaga amb major capacitat de retenir la humitat.

n  ACCIÓ DE L´HOME: adaptació i repoblació amb espècies no autòctones. Destrucció del medi natural degut a cultius i pastures.

CARACTERÍSTIQUES DE LA VEGETACIÓ ESPANYOLA

n  És una vegetació de transició entre dos mars i dos continents de característiques distintes: de 1.600 plantes catalogades al Marroc, el 75% es troben també a Espanya. De les 10.000 europees, el 50% estan també a  Espanya.

n  Abundància d´arbusts i plantes de tall llenyós degut  a la desforestació continuada: en el clima atlàntic la regeneració és major que en el Mediterrani.

n  Arbres i arbusts adaptats a la sequera amb arrels molt desenvolupades per captar la humitat. De les 6.000 plantes catalogades a Espanya, 500 són mates llenyoses.

n  Gran varietat en cada domini climàtic, però en la seva majoria són varietats florals i no forestals.

EL PAISATGE VEGETAL DEL CLIMA MEDITERRANI

n  Espècies molt adaptades al clima àrid i càlid. Plantes perennifòl·lies. Predomini del bosc d´alzines (Querqus Ilex). Quan el clima és més plujós apareix  els roures de fulla petita i les alzines sureres.En les zones més càlides trobam l´ullastre, i en les més fredes, savines,(Burgos, Guadalajara, Soria, Terol). Pinars antròpics i  climàtics.

n  En el Sotobosc la vegetació dominant degut a la intensa deforestació és entre d´altres:

•        Màquia: sobre sòls silicis: ginebró, bruc, arbocera, ginesta…

•       Garriga sobre sòls caliços: Garric, espígol, sàlvia, farigola, romaní.

•       Estepa: margalló, espart, esparreguera, garballó…

•       Comuns a la màquia i a la garriga: estepa,  llentiscle, ginesta. Per acció antropogènica pins i eucaliptes.

•       La fauna de boscs i matolls: linx ibèric, àguila imperial ibérica, voltor negre.

EL PAISATGE VEGETAL DEL CLIMA DE MUNTANYA

n  VEGETACIÓ DE MUNTANYA: En el pis basal pot  aparèixer el bosc atlàntic o conreus. En el pis supraforestal trobam els matolls de muntanya i rouredes. En el pis forestal hi trobam les coníferes i en el nival els prats ja que gairebé bona part de l´any hi ha neu.( mirar dibuixos)

n  En la zona de muntanya  trobam mamífers com cèrvols, porc senglar, muflons, petits carnívors  com el moix muntanyenc, geneta. En els roquissars de les zones més elevades hi trobam el voltor comú, l´àguila reial, l´àguila cuabarrada. En los medis rocallosos el mamífer més freqüent és la cabra muntanyenca.

EL PAISATGE VEGETAL DE LES ILLES CANÀRIES

n  Illes de l´Est: major aridesa. Endemismes: cardón i tabaiba i cactus.

n  Illes de l´Oest: endemismes com el drago, el pi canari i hi trobam bosc de laurisilva ( a una zona concreta pujant al Teide, coneguda com mar de núvols)i en el sotobosc hi ha fagedes i brucs.

n  Vegetació de muntanya:

n  Pis basal i intermedi: palmera, drago, savina.

n  Pis termocanari (fins 1200m) Laurisilva.

n  Pis Canari (fins 2200 m.) Pi canari.

n  Pis supracanari: sp endèmiques com les violetes del Teide.

LLACS

n  Escassa dimensió i de caràcter estacional.

n  Llacs exògens: produïts per l´ erosió.

n  Llacs glaciars. Ibons.

n  Llacs càrstics. Llacunes de Ruidera.

n  Llacs arreics.(endorreisme) Acumulació d´aigües en zones deprimides. Les “tablas de Daimiel”.

n  Eòlics.

n  Albuferes.

n  Llacs endògens.

n  Volcànics.

n  Tectònics: terrenys enfonsats.

ZONES HUMIDES I ALBUFERES

n  Zones humides: Aigües poc profones intermitents o perennes. Llacunes, marismes, deltes, albuferes, turberes.

n  Aqüífers: embassament d´aigües subterrànies per la filtració d´aigua i l´existència d´ una capa freàtica.